L’últim número de La Veu dels Llibres ens ofereix una entrevista de Santi Borrell a Vicenç Llorca, poeta i novel·lista amb una destacada obra, ha treballat en l’ensenyament i en la gestió cultural. Recentment, ha publicat dos llibres de poesia: La llum mirada, distingit amb el IX Premi Manel Garcia Grau i el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia (Perifèric Edicions, 2023), i el seu recull Cent poemes. Antologia poètica (1984-2023) (Editorial Base, 2023). A més, és doctor en Comunicació Social i catedràtic de llengua catalana i literatura.
Per part seua, Francesc Vera comenta En el fons, la terra. L’horta en la memòria, de Joan Dolç, un exercici literari a partir dels records d’infantesa, records que guaiten allà «a on tot ha sigut ja, un avançament de la mort». Des d’aquell passat, l’autor va reconstruint un món cíclic, el del llaurador que «viu sota la tirania de forces que no pot dominar», en el qual una generació reemplaça l’anterior per inèrcia i tot acaba on havia començat, un món que, això no obstant, en arribar la dècada dels seixanta del segle XX, trontolla i sucumbeix a la voràgine depredadora d’un nou temps on tot canvia constantment.
A més, Lourdes Toledo ressenya Punxa de temps, de Raimon, un dietari que comença el 1983, enllaçant amb l’anterior, i acaba el 1989. Cobreix anys i fets decisius en la vida i la trajectòria del cantant i poeta de Xàtiva, i també en la política i la societat catalana i valenciana. Tot plegat, una dècada d’escriptura constant. A la nit a casa, als hotels mentre viatjava, a Xàbia descansant, en moments furtius. Raimon escriu sense una intenció clara, com si aquestes notes no hagueren de ser mai un llibre, o almenys això fa creure. En realitat, es pren l’escriptura com una cursa de llarga durada, de tornada sobre allò escrit, de maduració.
D’altra banda, Alba Sabaté aconsella Buidar la casa dels pares, de Josefina Maymó i Puig, un poemari elegíac sobre la pèrdua, però alhora un veritable cant i agraïment a la vida i a la necessitat de la poesia. Perquè és amb la poesia que preservem «la pròpia identitat», llegim en un vers. I reconforta. En aquest primer llibre de poesia de l’autora, al costat de la certesa que el temps sempre ens serà efímer, i sempre amb ressons explícits de veus poètiques com ara Vinyoli, Bartra, Papasseit, Eliot, Riba i Monserdà, entre molts altres, sempre hi ha lloc per al record afectuós.
En aquest número, Carles Lluch recomana Dràcula, de Bram Stoker, un dels llibres de la història de la literatura que més capacitat de suggestió i d’influència en la cultura popular han tingut. Tothom coneix els trets essencials que l’autor va atorgar al personatge, però justament la difusió posterior de què ha gaudit, especialment a través del cinema, n’ha creat tantes i tan diverses variacions, que sovint es perd l’essència que tenia en origen. Sempre és recomanable tornar a les versions originals, especialment en el cas d’un personatge gairebé mític com Dràcula, que ha generat pràcticament un gènere en ell mateix.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els més venuts a la a la llibreria Ali i Truc, d’Elx.
