Rafael Domínguez Romero (Madrid, 1968), és el director de la Plaça del Llibre. Aquest cap de setmana, entre divendres i diumenge, se celebra la huitena edició d’aquest esdeveniment literari a la ciutat d’Alacant. En aquest enllaç es pot consultar la programació.
-Aquest cap de setmana celebren una nova edició de la Plaça del Llibre a Alacant. Quan el projecte es va iniciar a València pensaven que podria tindre tantes rèpliques en aquesta ciutat?
-En un principi, quan la Plaça del Llibre naix a València, ho fa com una iniciativa de l’Associació d’Editors del País Valencià. Encara no s’havia creat la Fundació FULL, que naix de la necessitat de donar eixida al foment del llibre i la lectura a través d’associacions i gremis, com ara el de llibreters o el d’il·lustradors. Quan naix la fundació ja s’havia fet la primera Plaça del Llibre de València amb els mateixos agents: Acció Cultural, per exemple, ens va acollir al centre Octubre de València. Era una iniciativa imprescindible per a multiplicar la presència de llibres en valencià a les llibreries, que era molt reduïda. Hui no és que haja canviat excessivament la situació, visibilitzar el llibre en valencià és necessari, però hem avançat. L’edició en valencià ha avançat moltíssim i fins i tot es pot dir que està en un moment dolç, amb editorials petites amb idees i d’altres capdavanteres amb un fons que les ha fet estabilitzar-se. Però queda camí per recórrer. És imprescindible continuar el camí que ja s’ha fet. Quan es va plantejar la Plaça del Llibre ni de broma pensàvem que tindria aquest recorregut, amb 11 places a València i huit a Alacant, per dir dos casos. Cal recordar que la Plaça del Llibre de València naix del Saló Valencià del Llibre, una iniciativa anterior a càrrec de l’Associació d’Editors del País Valencià. Se’n van fer cinc edicions només a la ciutat de València, però era un altre plantejament. L’actual és més transversal.
-Quines novetats aporta aquesta Plaça del Llibre respecte a edicions anteriors?
-Pense que allò més important de la huitena edició a Alacant és que és la Plaça amb més suport de totes les que s’han celebrat. Hi participa l’Ajuntament, que és una gran notícia. També es consolida el suport de l’Institut de Cultura Juan Gil Albert, entra l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de la Universitat d’Alacant i la UA, al seu torn, colidera l’edició patrocinant-la des de diferents vicerectorats, fent una aposta molt gran per aquesta plaça i obrint un camí que anirà molt més enllà. Eixe lideratge, a banda que ens ompli d’esperança en un moment en què estem necessitats, obri també el camí a la col·laboració d’altres institucions i, per què no, d’empreses privades, que també les necessitem.
-Després del resultat electoral del 28 de maig, va témer per la continuïtat de les Places del Llibre degut a una probable manca de suports institucionals?
-Després de les eleccions, i com sempre que hi ha un canvi polític, hi ha un moment d’inestabilitat. Però vivim en un país suficientment democràtic com perquè els canvis no siguen absoluts. Que les coses podrien canviar? Podria ser. Però estava segur que el foment del llibre es mantindria. L’Estatut, a més, així ho planteja. Ara bé, és un moment de canvi. I ara mateix, la nostra situació, dins de la incertesa, reflecteix estabilitat, tal com indiquen els pressupostos. Per tant, el projecte continua i esperem que continue molts més anys. Una de les fortaleses, com deia, que té la Plaça del Llibre, ve determinada pels suports que rep. I estaria bé que la societat civil, que les empreses privades, també s’hi afegiren. El suport del públic el tenim: en l’edició anterior hi va vindre moltíssima gent i es va notar en les vendes. Alacant ja ha fet seua la Plaça del Llibre i no hi ha motiu per a no esperar una molt bona resposta de la ciutadania.
-Vicent Andrés Estellés, per descomptat, havia de tindre el seu espai enguany.
-No podia ser d’una altra manera. El centenari del naixement d’Estellés és una data indiscutible a celebrar. No és el poeta de València: és el poeta de tots els valencians. Està en l’imaginari col·lectiu de tots els valencians i tindrà un espai tant a la llibreria com a la programació.
-Durant la presentació destacava que la d’Alacant és la Plaça del Llibre amb més activitats infantils. Per què és així, precisament, a Alacant?
-El caràcter de cada plaça naix, justament, de cada plaça. Per què Alacant és la Plaça del Llibre infantil i juvenil? Perquè sempre s’hi han apropat moltes famílies. Aquesta oferta és imprescindible, i Escola Valenciana, que és l’entitat que lidera a Alacant des del principi la Plaça del Llibre, acosta d’una manera molt especial el públic infantil a través, per exemple, de les escoles amb la Fundació Sambori. Però més que de literatura infantil i juvenil, la Plaça del Llibre d’Alacant té un caràcter molt familiar. Les places del llibre, de fet, són un moment per a viure en família. Això es nota molt tant a Alacant com a Elx. Explicar per què no és fàcil, és senzillament així. Cada Plaça del Llibre té un caràcter, igual que cada persona també el té.
