El març de 2012, les religioses del Convent de les Caputxines de Castelló clausuraven el convent, i bona part de les obres artístiques acumulades en ell, objecte de donacions del poble de Castelló, se n’anava amb elles a la ciutat de Barbastro.
Des de Compromís es va alertar des del primer moment per la possible pèrdua de patrimoni cultural valencià, i es van demanar mesures per evitar la fugida d’obres d’art de gran valor. Des d’aquell moment, les mesures del Consell de la Generalitat al respecte han semblat més que difuses i inconcretes, més quan es recordaven exemples de polèmiques suscitades en altres comunitats autònomes per casos idèntics d’art sacre, o en mans de l’església, que canviava de territori per decisió unilateral tot i ser considerat bé cultural d’un poble o comarca.
Ara, després d’un any d’aquest trasllat, el Consell desconeix l’efecte que ha pogut tindre aquest desplaçament de patrimoni a una altra comunitat autònoma, segons la darrera resposta parlamentària donada ara per escrit per la consellera de Cultura a preguntes escrites formulades per la diputada de Compromís, Mireia Mollà; es continua sense donar explicacions sobre les obres que han pogut eixir de Castelló, i sobre aspectes turbis com són els pagaments a l’ordre religiosa per mantindre part d’aquest llegat. La consellera Català evita respondre al·legant que “encara s’estan fent fitxes d’inventari i es requereix seguir amb el procediment per avaluar la seua classificació patrimonial com el grau de protecció jurídica que correspon”.
A pesar de l’obligació que té el Consell d’haver de protegir i evitar la pèrdua de patrimoni cultural, a hores d’ara, encara s’està fent un inventari que hauria d’haver sigut previ a la “fugida” d’obres d’art.
Una de les qüestions que també queden per respondre és per quin motiu ascendeix a 3.000 euros el lloguer mensual de les obres del taller de Zurbaran, qui ha valorat en eixa quantia el cost de cessió, i si veu la Conselleria acceptable eixe lloguer amb les dificultats econòmiques actuals. El Consell “evita respondre a aquesta pregunta”, lamenta Mollà.
