Nascuda el 28 de febrer de 1928, Franscisca Ors, però anomenada Paquita des de sempre, la seua era una família bé, on es valorava la cultura i molt de dretes, tant que la mare va estar empresonada pels republicans i va salvar-se dues voltes de ser afusellada.
Hi ha poques dades més de la seua infància, més enllà de les llargues temporades a Casinos, municipi on la família hi estava molt vinculada.
Va estudiar farmàcia un poc per casualitat, aquesta era la carrera que va escollir el seu germà menut Francisco –sí, els germans es deien Francisca i Francisco-, que va marxar a la Universitat de Granada i la mare va decidir enviar Paquita a “acompanyar-lo”, en una època on poques dones accedien a la universitat.
Coses de la vida, Francisco duraria poc en el món de la farmàcia i en canvi faria carrera com a dramaturg i guionista, a més de ser un dels pioners de l’activisme pels drets dels homosexuals a l’estat espanyol.
Paquita, en canvi, tornaria de Granada amb títol i marit, un “guapíssim” –així ho diuen les cròniques- company de carrera que li deien Julio Palazón.
De tornada a València –i com era costum a les famílies bé-, a la nostra protagonista li posen una farmàcia. Va ser allí on es diu que començaria a interessar-se per la dermatologia, “veient el deteriorament que patia la pell dels llauradors, dels pescadors de l’Albufera i els obrers de les drassanes” i que va començar a dissenyar els seus productes –s’havia especialitzat en Principis Actius Vegetals- basant-se en les plantes de l’horta, una història similar a la d’un altre protagonista de la sèrie, Vicent Calduch. En una entrevista, però, la mateixa Ors explicava que la idea de la cosmètica li va vindre perquè tenia “la pell mala i jo era molt presumida i vaig enfadar-me amb mi mateixa, em vaig dir ‘si se fer-me medicaments bons per a la pell, per què no he de saber fer cremes?’. A la setmana tenia tanta cua que havia de dinar a la farmàcia”.
Feminista per obligació
Els problemes, però, no van trigar en arribar. Palazón era molt guapo, però no massa tolerant, i per evitar que la dona treballara va obligar la família a traslladar-se a Saragossa. Aquesta acció, per sorpresa de ningú, no va salvar el matrimoni, sinó tot el contrari. Paquita va obrir la seua pròpia farmàcia al barri de Las Fuentes de la capital aragonesa, independent de la del seu marit. Malgrat que la relació ja estava liquidada, Paquita no s’atreviria a separar-se –el divorci estava prohibit- fins que el seu fill Jerónimo va arribar a major d’edat, per por a perdre’n la custòdia [I si interessa el tema, podeu recuperar ací la història de Cecilia Bartolomé]. Llavors va viure durant 28 anys a l’Hotel Ritz de Madrid.
Des de la seua farmàcia, en plens anys 50, va impulsar iniciatives tan innovadores com cursos d’educació sexual i planificació familiar i quan els anticonceptius van ser legalitzats –molts anys després- seria una de les primeres farmàcies de la ciutat a vendre’n (al contrari que la del seu marit).
L’activisme feminista de la nostra protagonista inclou anècdotes com la participació en una acció de protesta en una piscina als anys 70 –Paquita ja rondaria la cinquantena- on se segregava per sexes i estava prohibit anar amb biquini, i que va consistir en presentar-se amb els banyadors reglamentaris i a base de tisores tallar-los per la meitat davant de tothom.
Pionera de la cosmètica slow
Però el camp on Ors es faria famosa no seria el de l’activisme, sinó la cosmètica. Autora, juntament amb el seu fill –que per cert, porta el cognom de la mare- de 700 fórmules magistrals. La seua aposta per un producte de base vegetal va ser a contracorrent, en una època on la química semblava tenir la solució i conceptes com “sostenibilitat” o “quilòmetre zero” ni tan sols existien.
Encara que probablement el seu èxit més destacat va ser el de l’aposta per un tractament personalitzat i de proximitat, un poc a l’antiga –la mateixa estètica dels seus establiments, que pareixen antics boticaris, dona pistes,- però al mateix temps amb uns preus que pogueren estar a l’abast de “les criades i les senyores”, segons una frase que la mateixa empresa gastaria popularitzaria.
Una idea de cosmètica slow que no només ha permés a una empresa familiar competir amb les grans multinacionals, sinó que el 1987 fundarien Cosméticos Ors per tal d’ampliar la producció i distribució, amb establiments –sempre amb aquesta decoració retro– a Saragossa, València, Barcelona i Madrid, a més d’una potent tenda en línia.
Divulgació “científica”?
On també excel·liria Ors seria en el que hui anomenaríem “marca personal”. Gràcies al seu caràcter, la capacitat de generar discurs i el domini dels mitjans de comunicació, es convertiria en una figura popular, que als 80 donaria consells d’imatge a personalitats del món polític i empresarial i el 2015 fins i tot tindria una secció al programa de TVE Aquí la tierra, on es vendrien com a divulgació científica el que no deixaven de ser els trucs de bellesa de tota la vida amb molta autopromoció. La simpàtica iaia –superava els 80 anys- aconsellant fórmules per a llevar-se els granets arribaria a milions de pantalles de televisió.
Perquè aquest és un dels problemes de la dermoestètica, una disciplina a mig camí entre la medicina i la pseudociència amb molt de màrqueting i d’aprofitar-se d’aquesta por tan humana a envellir. En aquest sentit, Paquita Ors sempre va defensar la tasca d’investigació que realitzava –fins i tot va ser inclosa en un rànquing de les 25 persones més influents en ciència i tecnologia, encara que ho fera una font tan discutible com el digital Merca2- i va tractar de dignificar la cosmètica allunyant-se d’oferir solucions miraculoses.
Va continuar treballant fins als 89 anys i, poc després de retirar-se, moria a Saragossa el 10 de gener del 2025.
