Durant dècades, Europa ha construït el seu relat des dels centres. Les capitals, les grans infraestructures i els pols urbans han concentrat l’atenció, els recursos i el prestigi simbòlic. Tanmateix, en un moment de crisi climàtica, desigualtat territorial i desafecció democràtica, és legítim —i necessari— preguntar-se si aquest model continua sent suficient per imaginar el futur europeu.
Des de Potries, un municipi valencià de poc més de mil habitants, creiem que ha arribat el moment d’invertir la mirada. No per oposar el que és rural al que és urbà, sinó per ampliar el marc des del qual Europa es pensa a si mateixa. La candidatura de Potries a Capital Europea de la Cultura 2031 naix d’aquesta convicció: que els pobles no són un residu del passat, sinó espais estratègics des d’on assajar noves respostes culturals, socials i polítiques als reptes contemporanis.
Europa travessa una paradoxa profunda. Mai no havia disposat de tants instruments de cooperació i, tanmateix, la distància entre les institucions i la ciutadania sembla augmentar. La seua deconstrucció avança de la mà del populisme i les posicions extremes. En molts territoris rurals, aquesta distància es viu amb especial intensitat: despoblament, pèrdua de serveis, invisibilització cultural. Davant d’això, la cultura no pot limitar-se a ser programació o espectacle; ha de convertir-se en una eina de cohesió, de reconeixement mutu i de reconstrucció del vincle democràtic.
Potries proposa entendre la cultura com una infraestructura cívica. No com un complement ornamental del desenvolupament, sinó com l’espai on es construeixen pertinença, sentit i comunitat. En el nostre cas, aquesta cultura naix d’una relació profunda amb el territori: amb el paisatge, amb la memòria i amb una tradició comunitària que ha sabut adaptar-se sense desaparèixer. No parlem de folklore congelat, sinó d’una cultura viva que dialoga amb els grans reptes contemporanis: la sostenibilitat, la transició ecològica, la justícia social i la diversitat cultural.
La candidatura de Potries no pretén oferir un model exportable en termes d’escala, sinó en termes d’actitud. Defensa que els pobles poden ser laboratoris d’innovació social, espais on experimentar noves formes de governança cultural, on la proximitat permet una participació real i on la cultura deixa de ser consum per esdevenir pràctica compartida. En aquest sentit, Potries no aspira a competir amb les grans ciutats, sinó a complementar el projecte europeu des d’una lògica diferent: la de la cura, la proximitat i la corresponsabilitat.
Europa necessita avui relats que reconnecten la ciutadania amb el projecte comú. Relats que no es construeixen només des dels centres de poder, sinó també des dels marges, des dels territoris que han sostingut històricament la diversitat cultural del continent. Apostar per una Capital Europea de la Cultura en un municipi menut és una decisió profundament política: significa reconéixer que la cohesió europea també es construeix des del quotidià, des del local, des del que sovint queda fora del focus.
Potries no proposa una excepció, ni molt menys una utopia, sinó un canvi de mirada. Demostrar que un poble pot ser laboratori, espai de pensament i motor cultural és, en última instància, una manera de defensar una Europa més equilibrada, més justa i més pròxima a la seua gent. Una Europa on la cultura no siga un privilegi concentrat, sinó un dret compartit i viu.
Si la Capital Europea de la Cultura vol continuar sent rellevant, ha de saber mirar cap als llocs on encara no ha mirat prou. I hui, mirar cap als pobles no és només un gest simbòlic: és una necessitat política, cultural i democràtica per a repensar una Unió Europa que comença a mostrar senyals preocupants de desafecció.
Josep Valero és director tècnic de la candidatura de Potries Capital Europea de la Cultura 2031.
