Amb només un disc a l’esquena, Abril s’ha convertit en una de les veus emergents amb més projecció de l’escena musical en valencià. Natural de Benissa (Marina Alta) i estudiant de quart de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant, combina la passió per la llengua amb la música i l’oratòria: ha estat quatre anys continuats participant en la Lliga de Debat universitari, una experiència que ella mateixa reconeix com a clau per a tenir presència escènica als directes. El seu primer treball, Instruccions per estimar una cirera, ha tingut un impacte inesperat. Cançons com Diu el riu o la versió d’Afortunada s’han convertit en himnes entre un públic jove i majoritàriament femení, i han provocat que Abril s’enfronte a escenaris imponents. Entre ells, el concert de La Raíz a Alacant aquest divendres 18 o eixir en la tele en l’especial de la Plantà en À Punt a la plaça de l’Ajuntament de València. L’artista ja prepara la gira amb una banda compacta, dues ballarines i col·laboracions d’alçada com les de Sandra Monfort, Quinto o Àrtur (La Fúmiga). El seu somni declarat: cantar algun dia al Festivern. Curiós, no? Que a la musa de la primavera, d’abril, li encise el festival de l’hivern.
Com t’has sentit en traure el teu primer disc?
No m’ho haguera imaginat mai. M’han contactat diversos mitjans i m’ha fet una il·lusió tremenda. Encara em costa creure que algú vulga preguntar-me com em sent després de traure un disc.
Hi ha alguna pregunta que et moleste especialment?
“Per què cantes en valencià?” Me la fan en cada entrevista. Jo sempre conteste: “I per què no?” És com si cantar en valencià fora una excentricitat.
Quina pregunta t’agradaria que et feren més sovint?
M’agradaria que preguntaren si estic contenta amb el disc, si em penedisc d’alguna cançó o com va ser el procés de creació. M’encanta parlar del procés, no tant de mi.
Doncs, fem-ho. Com va nàixer el títol Instruccions per estimar una cirera?
A l’estudi, amb Helga Ambak i ma mare. Em van dir que triara un objecte amb què volguera ser relacionada. La cirera em va semblar perfecta: és roig, passional, com el disc. Ara la gent ja m’identifica amb l’emoticona de la cirera!
Vas ordenar les cançons amb alguna intenció concreta?
No! Al principi no sabia ni que calia ordenar-les. El meu cosí em va ajudar: escoltàvem les cançons i decidíem l’ordre segons com ens feien sentir.
Tens una cançó favorita?
Ara mateix, Diu el riu. Abans era Dona’m, però l’he cremada de tant escoltar-la. Estic molt contenta perquè la gent també destaca Diu el riu com una de les millors.
Com escrius les lletres?
Moltes vegades a classe! Estic estudiant Filologia Catalana i, en lloc de prendre apunts, m’ix una paraula i acabe escrivint una cançó. També m’ajuden ma mare i altres persones. Al principi només sabia escriure d’amor, però ara ja vaig trobant el meu camí.
A mà o amb el mòbil?
M’agradaria dir que a mà, però no. Quan m’arriba una idea, ho escric tot al mòbil. És pràctic i m’acompanya a tot arreu.
Vas participar en la Lliga de Debat? Eres tu la mateixa Abril cantant i debatent?
Sí! Fa quatre anys que estic en la Lliga i és l’experiència més bonica que m’enduc de la universitat. I m’ha servit molt per als directes. L’oratòria ajuda molt a estar damunt l’escenari.
T’agradaria escriure una cançó sobre el debat?
No sobre el debat en si, però potser sobre la gent que he conegut allí. Els estime moltíssim.
Com veus el tema de les col·laboracions?
M’encanten, sempre que siguen naturals. A Diu el riu, Carles (Caselles, vocalista de Smoking Souls) era la veu perfecta. I amb Sandra Monfort ja havíem pensat la cançó per a ella des del principi. Encara em costa creure que ho acceptara.
Amb qui t’agradaria col·laborar en un futur?
Amb Rosalia, Maria Jaume, Maria Hein, Quinto… al País Valencià, i amb artistes com Sílvia Pérez Cruz o Rita Payés. Però ho veig molt llunyà.
El concert de Benissa t’intimida?
Molt! És el meu poble i em fa por no estar a l’altura. A més, estrene amb La Raíz amb 10.000 persones. Tant de bo haguera començat a les festes d’Orba, però no podia rebutjar aquesta oportunitat.
Com prepares els directes?
Assagem cada dijous a Pego i després fem un stage a Banyeres. Portem dues ballarines, visuals, tot molt cuidat. Al concert de Benissa tindré col·laboracions amb Sandra Monfort, Iván d’Aspencat, Quinto, Àrtur de La Fúmiga i Centvi DG.
Et sorprén l’èxit de la cançó Afortunada?
Sí! Era només per omplir el disc. I ara és la més escoltada. No estava planejat, però la gent pensa que és meua i tot.
Com valores la teua aparició en À Punt en Falles?
Va ser com viure un episodi de Hannah Montana. La millor experiència de la meua vida. Em van tractar com una reina. I eixir a la tele et dona una altra imatge, fa que la gent et veja com algú que va de debò.
Abril és un nom artístic complicat per destacar?
Potser sí, però no el canviaria per res. És el meu nom i és preciós. Per això a xarxes soc “abril tot l’any”.
Has trobat dificultats en el món de la música?
Sí. El cost de fer un disc és brutal i no es veu. I també m’ha decebut l’ambient: hi ha més enveja i mal rotllo del que pensava. I moltes comparacions, que me les faig jo mateixa.
T’has plantejat anar a teràpia?
Sí, però ara mateix ni temps ni diners. Quan puga, ho faré. Sé que m’aniria molt bé.
Quin concert destaques de la gira?
El de Benissa, sens dubte. Serà molt especial i molt emotiu.
Creus que ser dona et condiciona en el món musical?
Sí. Estem trencant sostres de vidre, però falta molt. I em molesta que es recalque que soc dona. Quan es presenta un grup d’homes, no es diu “grup format per homes”, no?
El teu públic és sobretot femení?
Sí. Xiques, xiquetes, gent jove. Els homes costen més d’arribar. Esperem que això canvie.
Quin és el teu objectiu a llarg termini?
Tocar al Festivern. Somie amb tocar en el Festivern.
I finalment, com és Abril fora de l’escenari?
Dormir, menjar, fer esport, anar al gimnàs, mirar pel·lícules… Soc una xica molt normal.
