Narcís Tena i Joan Lluís Porcar han publicat un estudi sobre la repressió franquista contra les dones als Ports a la revista Millars. Espai i Història. Aquesta recerca, que parteix d’una perspectiva d’història del gènere i d’història social, posa el focus en totes les dones que foren víctimes de la dictadura des d’abril del 1938 fins a ben entrats els anys 40 en aquesta comarca. Un estudi referent que pot servir com a model d’estudi per altres comarques i territoris d’àmbit rurals.
El treball analitza i dona nom als que exerciren la repressió als Ports i a les que la patiren per la seua suposada relació o simpatia amb les esquerres. Així, dona visibilitat a aquestes dones anònimes «que van viure fins a la seua mort en silenci», i es trauen de l’oblit «històries i successos traumàtics per a donar-los valor històric i merescut reconeixement a aquelles dones que van sofrir en un context de por en el qual la seua manera de ser o comportar-se fou motiu de càstig», expliquen els autors.
«Buit historiogràfic»
Narcís Tena va impartir el juny passat la conferència «Afusellades. Les silenciades a trenc d’alba en la província de Castelló», a la Llotja del Cànem de Castelló de la Plana, un acte emmarcat dins de les activitats del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHC) que tenen com a objectiu la recuperació i dignificació de la Memòria Històrica dels vençuts, la seua inserció en la memòria col·lectiva i la reparació moral de les víctimes de la repressió franquista. A més, va comptar amb la col·laboració de la Càtedra d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat Jaume I, dirigida pel doctor Vicent Sanz Rozalén
Tena, que és historiador i membre directiu del Centre d’Estudis del Maestrat, i actualment doctorand de la Universitat de València i la Universitat Jaume I, indicava que el projecte va sorgir amb la finalitat de minvar el «buit historiogràfic» existent i analitzar «des de la perspectiva d’història del gènere, la microhistòria i la història social, tres casos de dones afusellades en pobles» de les comarques valencianes del nord. També, per a «contextualitzar genèricament les dones residents a la demarcació que van morir en altres circumstàncies (presons, executades extrajudicialment, víctimes de la lluita contra la guerrilla…)», continuava. «Un total de 34 víctimes mortals femenines», subratlla. «Entre elles, dos infants: Rosa Monfort Escrich, de 15 mesos, de Castelló de la Plana, i Sol Gil Monfort, de 16 mesos, de Vilafranca», detallava.
Per part seua, Joan Lluis Porcar, llicenciat en Història per la Universitat de València, és tècnic documentalista a la Universitat Jaume I i membre del GRMHC i del Centre d’Estudis dels Ports, és autor de diversos articles, ponències i publicacions sobre memòria històrica, Guerra Civil, repressió franquista, arxius i exhumació de fosses; ha impartit conferències i ha intervingut en actes i jornades al respecte.
Destaca la seua obra Un país en gris i negre: memòria històrica i repressió franquista a Castelló. És coautor de Castelló sota les bombes, La repressió franquista al País Valencià: Borriana i Manises, de Castelló republicà: arquitectura i urbanisme, i de Matías Sangüesa Guimerà. Una vida de servei al poble, i coeditor de La cultura exiliada, Cultura i exili, i de El temps perdut, memòria històrica de Vistabella, publicats per la Universitat Jaume I i la Diputació de Castelló. Ha coordinat juntament amb Miguel Mezquida la publicació de la primera fase del Mapa de fosses de la guerra civil i el franquisme a la província de Castelló, i ha participat en projectes autonòmics sobre arxius i memòria, i en el Cens de Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme.
