La tercera part de la popular saga de ciència-ficció de Frank Herbert (EUA, 1920 – 1986), Els fills de Dune, ha estat publicada per primera vegada en català per Duna Llibres. L’obra continua amb la història del planeta Arrakis i de la família Atreides, amb els bessons Leto i Ghanima, entre els protagonistes. L’encarregat de traduir aquesta obra per primera vegada al català ha estat Lluís Delgado, qui ja va traduir al català El messies de Dune. En una entrevista amb l’ACN, confessa que la dificultat de traduir Herbert és que «és molt temptador corregir-lo perquè és molt dens i no per la quantitat de contingut, que també, sinó perquè es recaragola sobre ell mateix».
Els fills de Dune continua al planeta Arrakis, que ha començat a créixer verd i exuberant. L’espècia és abundant i els bessons Leto i Ghanima, fills de Paul Muad’Dib i Chani, posseeixen els poders sobrenaturals del seu pare, i se’ls prepara com a nous governants. La seua tieta Alia Atreides, germana del Paul, governa l’Imperi en nom de la Casa Atreides. Uns conspiren pel poder mentre els altres provoquen els fanàtics fremen a una revolta oberta amb un enigmàtic predicador que ha sorgit del desert.
Delgado creu que Els fills de Dune té elements de les dues primeres parts de l’univers de Herbert amb més conspiracions i un seguit d’arguments paral·lels. Explica que si a la primera part «hi ha més moviment i més desplaçament de personatges», l’autor s’endinsa després en un món més «filosòfic».
El traductor apunta que a la primera part Herbert dibuixa el personatge de Paul Muad’Dib i que en la segona, presenta un Paul molt matisat. «No és un heroi messiànic, sinó que té llums i ombres. Això és una de les coses que em fascina. Tot aquest univers té molts matisos al llarg de la trilogia».
El traductor recorda que tant El messies de Dune com Els fills de Dune són primeres traduccions al català i en el cas de Duna, el primer llibre de la saga publicat per Duna Llibres, es va actualitzar una antiga traducció.
Precisament, la traducció de Duna va estar feta per Manuel de Seabra i la segona part, El messies de Dune ja va fer-la Lluís Delgado. De fet, destaca que la idea de Duna Llibres era mantindre la coherència en el llenguatge en els tres primers llibres i reconeix que va facilitar-li la feina que De Seabra hagués fet ja la traducció del primer llibre i hagués pres decisions «encertades» sobre com passar al català algunes de les paraules més complexes escrites per Herbert.
Dificultats
Delgado ha traduït, entre d’altres, autors destacats com Neil Gaiman, Lauren Beukes, Ted Chiang o Adrian Tchaikovsky i confessa que cada autor té la seua dificultat.
El traductor diu que la dificultat està a no tractar el lector amb paternalisme ni tampoc naturalitzar el text. De fet, indica, «és complex mantenir l’estil críptic. Frank Herbert no és un autor especialment amistós en el moment de llegir i no et posa les coses fàcils, però tot el món que crea es beneficia d’aquest estil. La solemnitat també es beneficia del punt recarregat de l’estil», assegura.
Versions cinematogràfiques
Delgado troba molt encertades les adaptacions cinematogràfiques de Denis Villeneuve del primer llibre Dune, que el director ha dividit en dues parts. «Una cosa que m’agrada de les versions en cinema és que reflecteixen la imatge mental que tots teníem d’Arrakis. Tot el repartiment és molt encertat, però al final m’he basat en els llibres com qualsevol altra saga».
«La gent ha perdut la vergonya al material freaky»
Per altra banda, el traductor veu evident que a Catalunya hi ha «un boom de la ciència-ficció, el fantàstic i el terror en català», així com «la proliferació d’editorials i d’autors en català». Considera que «la gent ha perdut la vergonya al material freaky» i argumenta que pel·lícules com les de Marvel han ajudat al fet que siga mainstream.
Els fills de Dune arribarà a les llibreries amb dues edicions, una amb tapa dura i una altra amb enquadernació rústica.
