LA RÀDIO: eixe mitjà que ens fa la funció d’animal de companyia. Hui és el dia mundial de la ràdio. Una jornada per recordar que el PP, amb Fabra al capdavant, ens ha llegat al nostre dial un mapa sonor colonitzat pel castellà. La ràdio en la nostra llengua és possible.
Som un poble que corre perills greus, però no estem extingits, ni ho estarem per molt que s’entesten. Per encàrrec de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua vaig fer el darrer treball radiofònic fa uns mesos, juntament amb els meus companys, Pepe Moreno i Pau Vendrell.
Un homenatge als pioners, Josep LLuís Bausset, Vicent Pitarch i Toni Mestre; un recorregut pel passat i pel present de la nostra ràdio i una proposta de futur. Us convide a escoltar-lo amb calma. Es tracta d’una conferència radiofònica realitzada amb il·lustracions sonores, amb les veus dels protagonistes, amb la música dels nostres creadors…
Aquest programa (que dura 15 minuts) el férem en directe al Palau de Colomina davant dels estudiants i dels acadèmics.
El dedique als oients orfes d’una ràdio pública en la llengua materna (el Diccionari Normatiu de l’AVL defineix ‘valencià’ com a ‘llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català’). També el dedique als professionals de la comunicació que estem muts a la força i a les emissores locals i comarcals que mantenen viva la flama.
