Puntual, com sempre, aquest dimarts Algemesí ha celebrat la seua Processoneta. La Festa aprofita el sol matinal per lluir colors, vestits i gales ornamentals. Els polítics, convidats, s’arremolinen a la porta de la Capella de la Troballa. El poble, el planer i nadiu, s’amuntona al llarg del carrer Berca i ompli de gom a gom la plaça Major. L’oratge, ha respectat i la Processoneta del Matí s’ha fet a bon ritme. No han faltat tòpics, ni a peu pla ni a les xarxes. La Mare de Déu de la Salut, de ciència certa, ha intervingut el cel i ha mantingut el cel mitjanament ras.
Aires nous sonaven a dolçaina i tabal i, afortunadament, cares noves i afables, seguien l’esdevenir de la processó. Misteris, com el de la pluja interrupta, i Martiris han obert el seguici. Muixerangues al cel, com una rapsòdia del compositor d’Albaida Sempere Bomboí, i sona l’himne no oficial del País Valencià a tot arreu, que rebota per l’estretor del carrer on nasqué una altra beata local, la Senyora Pepa. “La muixeranga és un himne sentit per milers de valencians” ens declarava el president de les Corts, Enric Morera, o “la Muixeranga està acceptada per una gran part de la població com una música que ens identifica i ens agermana”, ens confirmava el diputat Joan Baldoví.
A Algemesí, sens dubte, i més en dia de Festa Gran, la Muixeranga es viu amb normalitat, però, serà algun dia una normalitat oficial? Morera afirmava l’oficialitat “està en funció dels grups parlamentaris i que la majoria del poble valencià ho propose per tal que puga esdevindre un himne oficial a la nostra terra”. Igualment, el conseller Marzà ens deia “la veritat és que per a alguna gent ja és part de la nostra representativitat i hauríem de potenciar-ho encara més, no només la Muixeranga com a himne, com a música, sinó també el fet de la muixeranga culturalment cada vegada més estès a altres pobles del nostre País Valencià i que encara cal estendre més”. Com també confirmava el secretari de cultura, Albert Girona, “la Muixeranga és un himne per a molts valencians, però, per això caldria obrir un debat amb tots els agents implicats”.
I segueix el Patrimoni Immaterial de la Humanitat desfilant davant els ulls amb la dansa trepidant dels bastonets, el ball de pastoretes, la carxofa i els arquets. Arriba colla gran. Sense desmerèixer tot allò esdevingut, però, el Bolero, o Ball de Llauradores d’Algemesí és un dels balls més aclamats i quasi acabant la part pagana, Morera ens indica que “tot allò que envolta tot aquest Patrimoni Immaterial de la Humanitat és un símbol positiu d’allò que representem els valencians. Som un gran poble, que ens han volgut menysprear, dividir, enfrontar… tot allò que representa aquesta gran Festa d’Algemesí representa que som un gran poble. Un poble valencià que volem mirar el futur amb esperança”.
Arriben i tanquen el paganisme els gegants. Que simbolitzen Jaume I i Violant d’Hongria. Més símbols i més patrimoni que cal conservar, però, també divulgar, i amb això els polítics, que miren i decideixen tenen coses a dir, “potenciarem tot el nostre patrimoni, i molt més els que són Patrimoni de la Humanitat, ho tenim com un Pla estratègic de la cultura del País Valencià i que tirarem endavant només començar 2016. Estem amb l’esborrany i el traslladarem a la participació de tota la comunitat cultural, i quan tinguem eixe Pla estratègic estic segur que introduirem la potenciació del Patrimoni Immaterial” ens ha declarat Vicent Marzà, seguidament Albert Girona ha afegit que “s’està treballant perquè les falles siguen també Patrimoni Immaterial de la Humanitat i quan s’aconseguisca això tardarà molt de temps en proclamar-se cap patrimoni més”. A nivell local, l’alcaldessa Marta Trenzano, declarava a La Veu “aprofitant que tenim ací el conseller de cultura, hem estat comentant que la riquesa d’aquesta festa recau en el fet que és la societat civil mateixa qui any rere any ha anat bastint-la i engrandint-la, però, si des dels poders públics, les institucions valencianes, es pot fer un colp de mà en la difusió de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, tota ajuda serà benvinguda. Hem parlat d’articular-ho d’alguna manera, perquè és una festa reconeguda a l’estranger, però el que volem és que siga reconeguda també al País Valencià i a la resta de l’Estat espanyol. Que sàpiguen els valencians del que som capaços ací, al nostre municipi”.
El conseller Marzà i l’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano.
Ix la Creu Major. La religiositat s’apodera, per barris, dels ulls i els sons, i l’escena canvia. Molt. Arriba la part religiosa del seguici amb els guerrers que lloen la Mare de Déu de la Salut, els tornejants que la defensen, com ella, seguit amb algun que altre tòpic, ha mantingut al marge els núvols plujosos. El Guió de la Mare de Déu, davant els qui s’agenollen. Els cirialots a bon ritme. Els núvols aguaiten per rere la Capella, han saltat la Murta i al pla, sense protecció, sense muntanyes, està Algemesí. La imatge de la Mare de Déu de la Salut. Amb creences que fan carregar una talla als muscles, per perdó o per esperança, que amb això dels tòpics cadascú tindrà els seus. Tanquen la Banda Simfònica d’Algemesí i les autoritats.
Acaba una processó més del Patrimoni Immaterial que recull bona part de la cultura tradicional valenciana, que els polítics i les institucions després del desprestigi i menyspreu viscut han de protegir, i en alguns casos recuperar. En eixe sentit ens deia Albert Girona que, per exemple “CulturArts considerem que és una eina que pot funcionar, però es vol donar independència als diferents instituts que conformen el conjunt. Amb el món de la dolçaina i de la cultura popular s’ha parlat molt i es vol potenciar novament la Fonoteca de Materials”, fet que de ben segur els centenars de dolçainers i tabaleters agrairan.
“En aquesta defensa de la cultura i de la seua promoció la comunió és total” ens diu Marta Trenzano quan li preguntàvem sobre la possibilitat de recuperar aquell festival de música tradicional, el Musicat: “Sí està damunt la taula i ens ho plantegem. El que volem és recuperar eixa cultura que durant 20 anys de govern del PP ha estat vilipendiada, amagada i fins i tot maltractada”.
Què aporta aquest patrimoni que és bo per a la humanitat?, Morera parlant sobre la Festa d’Algemesí, reflexionava que “amb aquella dinàmica d’intentar dividir-nos i enfrontar-nos que ha fracassat, inclús alguns s’entesten en reeditar batalles de divisió i enfrontament entre els valencians. La nostra missió, i més ara presidint les Corts Valencianes, és unir el poble valencià en aquells valors i elements de la nostra identitat que ens reconforta com a poble i ens fan tindre una visió molt valencianista i alhora universal”.
Com s’explica aquesta idiosincràsia, fins ara esmorteïda en fires de turisme, acompanyada d’oles i faralaes, subjugada a l’epicentre dels tòpics?, “si volen veure que més enllà del folklore andalús, més enllà de les sevillanes, existeix un folklore riquíssim que beu en les arrels d’aquesta terra que va més enllà dels tòpics espanyols”, açò és la Festa d’Algemesí, segons concloïa el diputat Joan Baldoví.
