Aquest dimecres, 20 de desembre, es presentarà a Gandia (la Safor) el llibre de Gabriel Garcia Frasquet Lletres valencianes amb veu de dona (1855-1939), publicat per Edicions 96, un volum que recupera les escriptores valencianes de mitjans del segle XIX a la Guerra Civil Espanyola. L’acte tindrà lloc a la Societat de Foment AIC Gandia, a les 19 h, i comptarà amb la participació de l’autor, la professora M. del Carmen Agulló i la poeta Maria Josep Escrivà, d’Edicions 96.
El doctor Gabriel Garcia ha bastit els darrers anys una obra de caràcter divulgatiu que reivindica les dones escriptores en llengua pròpia i prova de situar-les justament en el seu context i n’aclareix alguns equívocs. L’estudi està organitzat per gèneres literaris, entre els quals cal destacar les aportacions poètiques i teatrals, amb autores de referència com ara Pilar Monzó, autora dramàtica d’èxit.
Així mateix, l’autor dibuixa el context del món literari valencià del moment, amb els seus èxits, però també amb les seues xicotetes misèries condicionades per les relacions personals dels implicats. S’ha de tindre en compte que eren anys en què les dones difícilment podien assolir una educació si no tenien una ascendència burgesa i una posició econòmica que ho permetera.
Criptogínia
El llibre inclou un període en què les lletres valencianes «van viure una xicoteta revolució»: la Renaixença, compartida amb els altres territoris del domini lingüístic, que posava en valor una llengua que havia estat relegada durant segles a l’àmbit domèstic. Es tornava a fer valdre el valencià com a llengua de cultura de la mà d’alguns escriptors que han passat a la posteritat com ara Teodor Llorente o Constantí Llombart. Tanmateix, els noms que no ens han arribat d’una manera tan clara, o han estat directament amagats, són els de dones que també van tornar a agafar la ploma i abocar-se al paper. Són noms que han restat ocults, afectats per allò que s’ha convingut a anomenar criptogínia, o tendència històrica a amagar la tasca de les dones en qualsevol camp del saber.
Per sort, darrerament, moltes línies de treball les reivindiquen, i així anem coneixent els noms i les obres de moltes dones que feren una aportació important en els seus àmbits o, almenys, que formaren part del paisatge cultural del seu moment i ara demostren que la seua aportació va ser important per connectar amb les generacions següents.
En aquest sentit, el llibre també s’ha fet un esforç per posar cara a les diferents autores amb el seu retrat, de manera que la seua imatge també quede fixada en l’imaginari col·lectiu. A més, s’hi mostren moltes de les portades dels seus llibres, que manifesten igualment l’embranzida de les arts gràfiques valencianes entre els segles XIX i XX.
L’autor
Gabriel Garcia Frasquet és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València i catedràtic de Valencià d’ensenyament secundari. Fou director del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (1995-2012). Entre els seus llibres destaquen Catàleg de la premsa comarcal. La Safor (1880-1982); Vocabulari del joc de pilota (en col·laboració amb F. Llopis); L’educació a la Safor: des de la desaparició de la Universitat de Gandia fins a la Segona República; Els bans de Gandia (1830-1874); Sermons satírics, violes d’or i capellans poetes (La Safor 1900-1936); El teatre al País Valencià: el cas de la Safor (1800-1936); Literatura i societat a la comarca de la Safor (1833-1936); El Teatre Serrano de Gandia (en col·laboració amb J. E. Gonga); Miramar, l’espai viscut. Els noms de lloc, el parlar i la cultura popular; i El teatre valencià (1845-1945). La rellevància de les actrius.
