L’equip d’arquitectes liderat per Ramón Esteve i Carlos Campos han entregat a l’Ajuntament de Xàtiva (la Costera) el projecte bàsic d’intervenció per a la transformació del Reial Monestir de Santa Clara en el nou Centre Raimon i Annalisa d’Activitats Culturals (CRAC).
Aquesta gran infraestructura pública albergarà el llegat del cantautor xativí, amb l’objectiu de convertir-se en un focus d’activitat cultural de primer ordre. El projecte estima un pressupost d’execució de 8.860.923 euros, amb finançament compartit entre la Generalitat la Diputació i l’Ajuntament a raó d’uns tres milions d’euros cada institució.
A partir d’ara, l’Ajuntament haurà d’aprovar aquest projecte bàsic i després haurà d’obtindre la conformitat per part de la direcció general de Patrimoni de la Generalitat, atés que es tracta d’un Bé d’Interés Cultural (BIC) protegit. Els següents passos fins a la licitació de les obres són la redacció del projecte d’execució i els subsegüents tràmits d’aprovació i conformitat de Patrimoni, explica el consistori.
Encara que l’edifici ocupa una superfície aproximada de 6.000 m², el projecte planteja la conservació dels volums existents als cossos sud i est com a base de la intervenció, que s’hauran d’adequar per a l’ús funcional com a centre cultural. La proposta obeeix a criteris d’estudi i valoració dels elements existents, recuperant les característiques històriques de les arquitectures, tant des d’un punt de vista espacial com constructiu i artístic.
Són d’especial rellevància les dimensions i proporcions dels espais, la il·luminació i ventilació, els sistemes estructurals i materialitat constructiva i els revestiments i elements ornamentals de diferents èpoques.
El conjunt del CRAC suposarà un element de trànsit entre l’activitat urbana de l’avinguda de Selgas, amb l’ambient assossegat del centre històric de la ciutat. El programa funcional del CRAC conjuga el recorregut dels espais històrics amb els usos previstos, deixant les sales d’ús més restringit en la cota superior.
L’accés es preveu pel carrer de Montcada, per a la qual cosa es proposa conservar la façana, restaurant els elements que actualment la singularitzen, com ara portes, finestres i gelosies, i incorporant els que puguen existir sota els revestiments actuals com els contraforts dels arcs de l’església. La zona d’accés al complex cultural disposarà de vestíbul i zona d’atenció al públic, al costat de la botiga, en un àmbit comú i espai d’administració.
L’antiga església
Quant a l’auditori, projectat a l’antiga església, es durà a terme la neutralització cromàtica dels revestiments, deixant com a argument arquitectònic principal el volum i configuració barroca d’aquest espai. Aquest tractament s’estén també al cor alt, conservant les restes d’alguns dels elements de l’anterior decoració, principalment paviments ceràmics, nínxols i cadirat.
L’espai intern de les capelles s’emplafonarà per a assegurar una bona acústica de la sala, mentre el nivell superior del cor es planteja com a sala d’assajos. L’antic refetor i cuina es plantegen com a sala d’exposició permanent, ja que per la seua configuració en diferents àmbits s’adapta bé al material expositiu.
Són espais diàfans, a excepció de la cuina, on es proposa eliminar les compartimentacions no històriques. Amb això es guanyarà, a més, la visualització d’elements tan singulars com l’escala hexagonal d’estil renaixentista, situada al vèrtex de l’espai de la cuina, així com un arc ogival de grans dimensions.
D’altra banda, en l’antic dormitori i claustre alt hi ha una sala de grans dimensions que serà un espai d’exposició temporal, atesa la diafanitat que permet diferents configuracions. Aquest espai connecta amb el cos de nova construcció del complex, sobre el deambulatori sud. Es destinarà a arxiu i sala de consulta.
Connexió entre l’Albereda i el centre històric
El claustre vincularà el CRAC amb els espais verds de Xàtiva, com a peça d’articulació del sistema verd de l’Albereda, Selgas, Glorieta i jardí de la Pau amb el centre històric. Es proposa una adaptació del claustre original, evocant les característiques històriques de l’espai, respectant la vegetació existent d’interés botànic i instal·lant estanys, zones enjardinades i fonts.
La restauració de la lluna del claustre permet incorporar-hi les restes dels elements que originalment va tindre aquest espai lliure, com a part de l’exposició del mateix edifici. Una cafeteria completarà la dotació d’aquest lloc.
