Quaranta-huit anys després que es presentara l’històric Congrés de Cultura Catalana a Barcelona, el 8 de desembre del 1976, una nova edició ha fet la Crida inicial aquests divendres amb l’objectiu de fixar els passos a seguir els dos pròxims anys per a «recuperar l’autoestima col·lectiva», així com definir «nous lideratges» que permeten construir horitzons compartits en un context especialment «complex».
En la primera edició hi van participar huitanta-cinc entitats de tots els territoris catalanoparlants, s’hi van adherir unes quinze mil persones i més de mil cinc-centes entitats, i s’hi van inscriure 12.400 congressistes. Jordi Rubió i Balaguer va ser nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor: Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B. Moll per les Illes Balears, Pere Ponsich per la Catalunya del Nord, i Joan Martí i Alanis per Andorra. Abans de l’esmentada presentació oficial a la capital catalana, el Congrés es va presentar a València el 6 d’abril del 1976, a Perpinyà el 12 de juny, a Palma el 27 del mateix mes i a Andorra la Vella el 10 de novembre.
Una quarantena de reptes
El director del congrés, Esteve Plantada, ha explicat que es treballarà en una quarantena de reptes, dividits en diferents àmbits. Si bé el 2024 servirà per dur a terme sessions i comissions de treball, el 2025 serà l’any que acollirà la programació i les ponències. «La cultura és allò que ens determina», ha subratllat.
La iniciativa popular liderada per Plantada sorgeix del Congrés de Cultura Catalana del 1975-1977, que segons els impulsors, es va convertir en esdeveniment de «gran impacte» que va contribuir a dissenyar «les estructures, els consensos i les institucions sobre les quals ens hem desenvolupat com a societat en les darreres dècades». Cinquanta anys després, el nou Congrés es desplegarà en la seua totalitat entre el 2024 i el 2025, amb dos objectius clars: ser un espai obert de trobada on recuperar «l’autoestima col·lectiva», i ser la llavor que genere «noves il·lusions, horitzons i lideratges».
Segons Plantada, el 2023 ha estat un any de feina que principalment s’ha basat en la captació de «recursos i talent humà», que permetrà estructurar a partir d’aquest pròxim mes de febrer unes sessions de treball que es faran arreu dels territoris de parla catalana.
Pel que fa al 2025, serà quan es mostre la part «més visible» de la feina, amb propostes que s’hauran generat a partir dels debats i diàlegs de l’any previ. «S’ha de generar un marc de convivència i consens que ens serveixi per a tenir una societat millor», ha insistit el director, que ha avisat que l’actualitat és «complexa» i que s’hauran d’abordar grans temes com el canvi climàtic, l’auge dels radicalismes o els canvis demogràfics.
De fet, afegeix que precisament aquests canvis en la societat fan que un altre dels punts que s’hauran de posar sobre la taula siga el de «redescobrir i repensar qui som nosaltres». Per fer-ho, s’articularan les propostes a partir de quatre grans eixos: com ens comuniquem, com ens cohesionem, com ens cuidem i com ens mantenim. Tots ells, assegura, seran a la vegada «molt transversals» perquè en molts aspectes «es toquen».
«Nous relleus»
Un altre dels aspectes destacats implica trobar «nous lideratges» de caràcter social i, sobretot, entre els joves. Així ho ha explicat el president de la fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro, que ha insistit que un dels objectius del congrés ha de ser el de buscar «nous relleus» i que la proposta ha de servir també per a teixir aquesta xarxa. «És un dels ingredients i els objectius que ens plantegem», ha afegit.
«El món ha canviat molt durant les darreres dècades, també els Països Catalans, i ens hem de repensar en molts sentits i donar per no definitives determinades conclusions amb les quals vivim», ha afirmat. Per això, ha opinat que calen «generacions joves» que aporten «noves idees» pensant ja en l’horitzó del segle XXI.
En la presentació de la Crida inicial, també hi ha participat l’expert en dret Josep Ramon Barberà. Durant la seua intervenció ha afirmat que la cultura és una «bona manera» de superar l’actual context de fragilitat i, a la vegada, d’esdevenir més «resilients». Per això, ha insistit que cal deixar enrere «el derrotisme» a partir de dues premisses: la confiança i la generositat.
