Deia Ovidi Montllor que a «la gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català és la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense». La 37a edició dels Premis Miquelet ha convertit la Societat Coral El Micalet en un espai de memòria, compromís i reivindicació, just quan ara fa trenta anys que va faltar.
Després de l’ajornament forçat per la dana, l’acte ha adquirit un significat especial, amb el reconeixement a figures destacades i la solidaritat cap als afectats per la tempesta.
La cerimònia ha començat amb el lliurament d’ajuts recaptats per la Federació de Cors Clavé de Catalunya Nord i la Coral de la Vall d’Aro, destinats a la Unió Musical d’Aldaia i als coralistes del Micalet més damnificats. La cultura no és només expressió artística, sinó també suport mutu i vincle entre territoris.
El moment més esperat de la nit ha sigut el nomenament dels Miquelets d’Honor. En la categoria col·lectiva, el guardó ha recaigut en la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià (FedinesPV) per la seua tasca en la vertebració del territori i la defensa del patrimoni cultural. L’ha recollit Josep Vicent Frechina en representació de la federació. Frechina ha apuntat que estem en «temps obscurs» i que cal seguir «lluitant».
Però l’homenatge més emotiu ha sigut per a Guillem Agulló i Carme Salvador, pares de Guillem Agulló, qui es va convertir en un símbol de la lluita antifeixista arran del seu assassinat l’any 1993.
L’activista i periodista David Fernández ha sigut l’encarregat de glossar la seua trajectòria en un discurs colpidor i ple de força. «Avui, aquí, acompanyant-vos, tinc un agraïment inicial infinit», ha dit, per a recordar que l’assassinat de Guillem Agulló va ser «una urpada i un furt que ens va canviar la vida a totes i tots». Amb una emoció palpable, ha subratllat que la figura de Guillem ha fet nàixer i collar arreu dels Països Catalans milers de Guillem.
Fernández ha insistit en la necessitat de combatre sempre el feixisme. «Si alguna cosa ens ha ensenyat la història, és què passa quan no es combat el feixisme, tot ara i tot arreu», ha advertit, tot reivindicant la memòria com a eina de resistència. «Guillem, Carme, Betlem i Carmina, si això és una carta a casa, és perquè són qui s’han convertit en la nostra llar», ha expressat, posant èmfasi en el paper fonamental que han tingut en la lluita pels drets humans i la justícia social.
En el seu tancament, Fernández ha recordat la mare del militant basc Txiki, afusellat pel franquisme el 1975, qui en el seu comiat va dir: «No et preocupes, mare, que en naixeran milers com jo». I amb aquesta idea ha conclòs la seua intervenció amb un simbòlic: «Si em permeteu, bona nit pare i bona nit mare».
La presidenta de la Societat Coral El Micalet, Gemma Pasqual, ha destacat durant la seua intervenció que «la cultura és resistència» i que el Micalet «és i serà un refugi per a la creativitat, l’art i la música, un espai on la cultura continua viva fins i tot en els moments més difícils».
L’acte ha constat de les actuacions de l’Orfeó Micalet, la Muixeranga de l’Estrela Roja de Benimaclet i ha estat presentat per Pepa Alòs. La xirimita i el tabalet han sigut els encarregats de tancar aquesta edició dels Premis Miquelet que ha reafirmat la importància de la memòria històrica, la cultura i la creació de xarxa col·lectiva. Una vetlada que ha sigut un autèntic manual de resistència antifeixista.
PD: Diari La Veu del País Valencià està editat 100% en valencià i en clau valenciana. Treballem per articular el corredor mediàtic català-valencià-balear. Necessitem el vostre suport econòmic: dona i agermana’t a través d’aquest enllaç. És bonificable.
