Els cavalls de l’hàbit, dolços i plàcids cavalls del costum, eixos que trotant van escrivint insults en la planura del teu cervell. Eixos que, de tant en tant, dibuixen amb els seus galops un sofriment, un desig frustrat, eixos que al teu cap van formant l’odi producte d’un servilisme ignominiós. Eixos, sense més, seran els que et donaran la mort.
Allà, entre les muntanyes negres de la il·lusió, tal volta un potser està naixent contínuament, sense esperar ajuda teua, ni meua, ni de la sort; sol, entre sarments i roques, entre el bé i el mal, sense ser res, entre l’ahir i el demà; allà, probablement allà, un potser està naixent contínuament.
I, a tot això, qui tractarà de trobar-lo?
Cercar i cercar en el camí…, ix dels marges! Endinsa’t en l’herbatge! En el bosc! Descobreix eixos petits feixos de llum que es filtren entre l’arbreda; ací, potser ací, veuràs nàixer un potser.
Tal volta, encara que tu no te n’adones, les espines del roser arrapen el teu firmament. Sentiràs, això sí, allà en la llunyania, un…, a poc a poc, molt a poc a poc! No veus, amor meu, que la introducció ha de ser lenta, com llanguint d’amor, de misèria, ¡com si en això se te n’anara la vida! (quina ironia, tu que no en tens!)
Rius de formigues pujaran per les teues venes. La sang no existeix, és un pur somni. Notaràs perfectament les terribles potetes posar-se, l’una rere l’altra, sobre les parets de les teues artèries. Sentiràs l’agradable pessigolleig de l’inútil, de la falsedat, de la mort molt abans de la vida. Tan aviat arriben al seu destí cauràs desplomat, fulminat per la veritat i el desengany.
—Qui m’ajuda? –et diràs.
—Qui tractarà de demostrar-ho?
En lloc d’estendre la mà, seràs tu qui s’estendrà implorant, extenuat, agranant el sol amb la mirada. Aleshores, tan sols aleshores, veuràs les ombres de les ànimes passar sobre el teu cap, com voltors a l’aguait, esperant l’últim alè de vida, d’il·lusió, d’esperança.
—Hui no, hui no!… Tal volta demà!
A la fi una ombra que ho abasta tot, a la fi el descans sense fi, a la fi…, a la fi trobes el fil i l’agulla que havies perdut a l’escriny on guardaves els dits de l’àvia.
—I, a tot això, qui tractarà de trobar-ho?
¡Per favor, a veure si algú pot ajudar a aquest baliga-balaga! I que ens deixe tranquils d’una puta vegada.
