El món rural -a nosaltres ens interessa el valencià, però segurament és un fenomen europeu- pateix una greu crisi múltiple que l’està portant al límit. El despoblament, les creixents dificultats de l’activitat agrícola, els macroprojectes pensats sempre al servei de les ciutats o dels beneficis de gent que no viu al camp, l’empobriment, menors oportunitats que als entorns urbans o reptes com l’escalfament global o la sequera, que tenen especial incidència en medis agrícoles i rurals.
I, com apunta el titular: podria ser la cultura la solució? O, com a mínim, una de les solucions?
Des dels fòrums on es plantegen els problemes del món rural -quasi sempre formats per experts urbanites- no es posa mai el focus en la cultura a l’hora d’afrontar la qüestió del despoblament, que ja està desequilibrant la cohesió territorial europea, amb implicacions profundes en qüestions tan diverses com l’economia, el medi ambient, la política, els serveis públics o els resultats electorals.
Des de fa anys, Potries duu a terme una sòlida i consistent política cultural per tal de fer front a algunes d’aquestes problemàtiques. És un enfocament original i diferent de l’aposta habitual pels macroprojectes i el turisme massiu per tal de generar treballs que fins ara han donat molt pocs resultats pel que fa al despoblament -i ja no diguem la resta de qüestions.
Oferir una activitat cultural i formativa de qualitat i contínua per tal de millorar la qualitat de vida dels seus veïns sembla també una aposta més intel·ligent que intentar atraure professionals liberals aprofitant les opcions del teletreball.
Com explicava l’alcalde de Potries, Sergi Vidal, a Diari La Veu, el municipi vol fer un salt endavant i visibilitzar la seua faena esdevenint Capital Europea de la Cultura 2031. És un objectiu molt ambiciós i complicat d’assolir, ja que no només competeixen amb grans ciutats amb molt més pressupost i mitjans, sinó també amb el “sentit comú” que suposa que això de la cultura, i encara més l’alta cultura, és un tema exclusiu de les ciutats.
Però, en certa manera, Potries ja ha guanyat. Només el fet d’obrir el focus, d’aconseguir posar el paper dels municipis xicotets i el territori en els debats culturals contemporanis i, a més, amb una candidatura basada en la participació veïnal i la reivindicació dels drets culturals de totes les persones, visquen on visquen, la sostenibilitat, el desenvolupament del territori i les llengües i cultures minoritzades… tot això, ja és per si mateix una victòria i una garantia que serien la millor Capital Europea de la Cultura 2031 que es puga desitjar.
