Potries (la Safor) ofereix una exposició a la Casa de la Vila en què es poden veure tres documents originals dels segles XVI i XVII, conservats a l’Arxiu Històric de la Noblesa a Toledo, «imprescindibles» per a conéixer el sistema de reg de la comarca. La mostra es pot visitar de l’1 al 9 de febrer, està impulsada per la Subdirecció General dels Arxius Estatals en el marc del projecte «El document en el seu context», és una «oportunitat única» per a valorar el patrimoni documental valencià custodiat pel Ministeri de Cultura.
La inauguració té lloc aquest dissabte a les 11 h i, abans, a les 10 h, hi ha una visita teatralitzada a la ruta de l’aigua per a convidats. Posteriorment, a les 12, al Museu, es fa una conferència conjunta sobre aquesta iniciativa i el patrimoni hidràulic de la Safor, a càrrec de l’Arxiu Històric de la Noblesa i la revista Cabdells.
La peça central és un pergamí del 1511 sobre el repartiment de l’aigua que va estar vigent durant quasi cinc segles: «Concòrdia entre Serafí de Centelles, II comte d’Oliva i Maria Enríquez, II duquessa regent de Gandia, per a l’aprofitament de les aigües del riu Serpis». Està acompanyat per altres dos documents originals que representen sengles estudis tècnics sobre la Casa Clara de Potries.
Aquest esdeveniment històric, l’acord sobre l’aigua entre les famílies Borja i Centelles, enguany serà un dels protagonistes del programa del Porrat de Sant Blai, que se celebrarà el cap de setmana del 7 al 9 de febrer, A més, també hi haurà una altra mostra sobre assuts, en col·laboració amb la Càtedra Demetrio Ribes de la Universitat de València. «Un any més, el nostre patrimoni hidràulic i la ruta de l’aigua juguen una part fonamental en el Porrat», ha afirmat l’alcalde, Sergi Vidal.
Els documents
La «Concòrdia», signada el 1511, permetia determinar la proporció de l’aigua del riu Serpis que podia usar cada municipi. És la documentació més antiga que explica l’ús de casetes sobre partidors (punts clau en la partició de les aigües) del territori valencià, en concret, la Casa Clara i la Casa Fosca, situades a Potries.
D’altra banda, els estudis tècnics, datats el 1688, de Joan Baptista Coratjà, que defensava els interessos de Gandia, i de M. Juan Aparicio, que resguardava els d’Oliva. Aquests documents presenten els elements gràfics més antics referents a la Casa Clara i mostren que s’ha conservat pràcticament de la mateixa manera en els seus aspectes estructurals durant, almenys, els últims tres segles.
Les concòrdies: acords per al repartiment de l’aigua
Els conflictes en la gestió hidràulica eren freqüents des de l’edat mitjana, de manera que, en moltes ocasions, era fonamental arribar a acords per a evitar els danys materials i els elevats costos en els processos judicials.
En aquest sentit, una de les fórmules més destacades van ser les concòrdies entre les parts enfrontades. En el cas de la comarca de la Safor, el principal acord entre els principals senyorius es va aconseguir l’any 1511 i determinava l’ús proporcional del cabal del riu Serpis per a evitar la usurpació i la desviació furtiva d’aigües.
El contingut del document exhibit, que va estar vigent durant quasi cinc segles, ha marcat l’avenir econòmic de la comarca i ha permés ampliar la seua superfície total de regadiu al llarg dels anys. La innovació de la «Concòrdia» va ser l’edificació d’unes casetes sobre el segon i tercer partidor, situades a Potries: la Casa Clara i la Casa Fosca.
La Casa Clara i la Casa Fosca
La seua construcció s’emmarca entre els grans canvis que es van experimentar en la fortificació dels elements hidràulics, situats dins dels rius valencians, en la transició dels segles XV i XVI, a cavall dels grans avanços constructius desenvolupats en el gòtic tardà aplicats als assuts i les séquies.
Aquestes dues xicotetes construccions, una amb coberta i una altra sense, estaven protegides amb unes reixes de ferro per a impedir el pas a les persones sense autorització per a la manipulació dels partidors.
El sequier de la vila d’Oliva i el de la vila de Gandia custodiaven les respectives claus per al seu accés. La protecció física dels partidors mitjançant elements arquitectònics estava acompanyada d’una definició per escrit de la proporció d’aigua que havia de rebre cada part implicada.
Perquè els partidors foren efectius era necessari que estigueren ben anivellats i, en aquest sentit, era fonamental el paper dels picapedrers anivelladors en l’edat mitjana, així com dels matemàtics.
