A Pompeia, l’erotisme i la sensualitat no es limitava als bordells. A les domus i vil·les privades s’han trobat nombroses pintures amb escenes explícites de sexe o al·lusions al·legòriques en què hi apareixen nimfes i divinitats, com ara Venus i Mart. L’art romà, en general, representava l’erotisme i el plaer sense massa metàfores, la tensió dels cossos practicant sexe són habituals als frescos i les escultures trobades a la ciutat.
El Gabinet secret o Museu secret és un annex del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, que alberga una suggeridora col·lecció d’art eròtic provinent de les excavacions a Pompeia i Herculà. Peces de missatge explícit, considerades incòmodes i pornogràfiques, no aptes per al coneixement públic, i que, durant segles, van estar ocultes. Només es permetia l’accés a cavallers de bons costums, una mena d’espectacle eròtic privat.
Els fal·lus de Pompeia
L’estiu del 2019 es va fer un interessant descobriment dins d’una caixa en una vil·la anomenada Casa del Jardí. Es tracta d’una bella col·lecció d’objectes petits, acolorits i variats, que formaven part d’un aixovar femení, l’objectiu del qual era invocar la fortuna, la fertilitat i la protecció contra la mala sort, amb iconografies vinculades a aquests conceptes, com ara l’espiga, el puny tancat, la calavera, els escarabats, Harpòcrates (el deu del silenci, els secrets i la confidencialitat) o els fal·lus.
La societat pompeiana era molt fal·locèntrica. Als carrers, hi ha objectes i senyals amb forma de penis erecte per tot arreu. Al principi, els experts pensaven que aquestes senyalitzacions indicaven la presència pròxima d’un lupanar, d’un bordell, encara que en molts casos es va comprovar que no era així. Per aquest motiu, s’interpreta com una manifestació clara del culte a la virilitat en llocs públics i en objectes de la vida quotidiana.
Lluny del caràcter obscè que aquesta imatge presenta en l’actualitat, el fal·lus era símbol de vida, fertilitat i protecció contra el mal d’ull. Apareix en manilles de portes, paviments, façanes, fonts i altars. Príap, fill de Venus, una deïtat que simbolitzava la fertilitat i l’instint sexual, amb un culte molt popular en el món grecoromà, hi era present als frescos de nombroses cases i jardins, fent ostentació d’una verga desproporcionada. Una evidència clara del caràcter ritual i simbòlic del sexe a Pompeia abans de l’erupció del Vesuvi.
Una de les imatges més icòniques i fotografiades de Pompeia són els fal·lus esculpits a les lloses del paviment, i especialment visibles a la Via dell’Abbondanza. Uns símbols peculiars que també funcionaven com a talismans de bona sort.
D’altra banda, un dels espais destacats del patrimoni eròtic de Pompeia és la Casa dels Vettii, una residència luxosa presidida per la inconfusible figura de Príap, divinitat també associada a la prosperitat, excavada el 1894. La restauració d’aquest edifici es va perllongar durant anys. Actualment, els visitants poden recórrer les estances i contemplar una col·lecció d’objectes artístics i un conjunt de frescos magnífic, de caràcter atrevit, que mostren la riquesa i la sensualitat de l’època.
El lupanar i la prostitució a Pompeia
El terme lupanar prové de la paraula llatina lupa, que significa “lloba” o “meretriu”. La prostitució era una activitat comuna i visible. Es calcula que a Pompeia hi havia més d’una trentena d’aquests establiments, sense comptar tavernes i altres espais on també es practicava la prostitució.
En general, el lupanar (o cellae meretriciae) era un establiment destinat a la prostitució legal i reglada a l’antiga Roma. Es tractava d’un edifici amb habitacions senzilles, situades sovint a la part posterior d’hostatgeries, i freqüentats principalment per les classes mitjanes i baixes, atès el preu baix dels serveis. Solien disposar d’un llit de pedra, llanternes i una porta d’accés, en alguns casos oberta directament al carrer. També d’una latrina comuna i d’una zona privada per a l’amo i les esclaves. Les habitacions públiques tenien els llits encastats al mur, separats amb cortines. I tot decorat amb pintures eròtiques força explícites.
Per tant, la prostitució estava totalment legalitzada i no implicava repercussions socials per als clients; tot i que les dones que s’hi dedicaven, majoritàriament esclaves gregues i orientals, eren menyspreades. Els preus dels serveis oscil·laven entre els dos i els vuit asos.
El gran lupanar de Pompeia
A Pompeia, malgrat la destrucció causada per l’erupció del Vesubi l’any 79 dC, encara es conserven alguns d’aquests espais. El més famós, el més gran dels bordells que s’han trobat fins ara, és un dels punts més visitats pels turistes. Situat a prop de les termes Stabianes i del fòrum, conserva encara els llits i els coixins de pedra i bona part dels frescos que servien de “catàleg” dels serveis sexuals disponibles.
Situat prop de les termes Stabianes i accessible des d’un carrer estret pròxim al fòrum, es conserva en bon estat i permet contemplar els llits i les pintures eròtiques que decoren els murs. Es tracta d’un edifici de dues plantes. La de baix presenta cinc petites estances, cadascuna equipada amb un llit i un coixí de pedra, que es cobrien amb teles, i on es duien a terme les trobades sexuals. La planta superior disposa de cambres més àmplies, probablement destinades a clients, amb un poder adquisitiu més elevat, a la celebració de festes o, possiblement, a l’ús privat del propietari i les esclaves.
Tot i la seua fama, el gran lupanar no es va obrir al públic fins a l’any 2006. A pesar de ser un dels llocs preferits pels turistes, aquest local representa només una part del costat més ocult i depravat de la ciutat. Un aspecte que la moral catòlica italiana va mantindre en silenci durant dècades i que només en temps recents hem pogut conèixer amb profunditat.
Els frescos que s’hi conserven reforcen la idea d’una societat fortament erotitzada, que buscava en el sexe una via d’escapament a les obligacions quotidians. Aquest “catàleg de serveis” ajudava els forasters que desconeixien el llatí a identificar els serveis oferts, i suggeria idees als clients. Una mena de Kamasutra romà. Als murs dels prostíbuls de Pompeia, també s’hi han trobat nombrosos grafitis amb noms de prostitutes, descripcions dels serveis i testimoniatges d’usuaris. Alguns d’aquests missatges confirmen l’existència de prostitució masculina, duta a terme per esclaus.
La ciutat sepultada per les cendres ens revela contínuament fins a quin punt la sexualitat i l’erotisme hi eren presents a Pompeia quan el Vesuvi va despertar el 79 dC. Aquest diumenge, 24 d’agost, farà 1946 anys de la catàstrofe. Aquell calorós dia d’estiu, quan el volcà va entrar en erupció, els gemecs de plaer que ressonaven dins dels murs del lupanar van emmudir per sempre.
