L’any 79 dC, l’erupció del Vesuvi va sepultar Pompeia i Herculà sota tones de cendra i pedra volcànica. Des de fa més d’un segle, els cossos petrificats dels ciutadans romans d’aquestes ciutats han esdevingut la imatge simbòlica del desastre. Ara bé, el 2023, un equip internacional liderat per la Universitat de València va aportar noves dades que van obligar a matisar les diverses hipòtesis sobre com van morir els pompeians: Asfixiats? Deshidratats a causa de l’evaporació de l’aigua del cos per la calor extrema? Cremats?
Els diferents estudis efectuats per diversos equips d’investigació durant les últimes dècades a les restes òssies de les víctimes del volcà revelen una diversitat de causes de defunció més àmplia i variada del que es pensava. A hores d’ara, es creu que, mentre alguns pompeians van patir una mort sobtada per l’impacte de materials volcànics o a causa de les elevades temperatures, altres podrien haver mort asfixiats a conseqüència de la inhalació de gasos tòxics i cendra fina.
Les “mòmies de Pompeia”
Els motles de guix creats per l’arqueòleg italià Giuseppe Fiorelli a la dècada del 1870 continuen sent una font inesgotable de coneixement i encara resulten particularment útils per als científics desitjosos de saber més sobre els efectes de la devastadora erupció. De fet, algunes d’aquestes impactants impressions fetes per Fiorelli són les que van estudiar el grup d’arqueòlegs valencians.
La investigació, publicada a la revista PLOS One, va confirmar que els set habitants analitzats de la zona de Porta Nola no van morir cremats ni deshidratats, com defensaven les teories anteriors, sinó asfixiats pels núvols de cendra i gasos tòxics unes vint hores després de l’inici de l’erupció.
Unes conclusions que, segons aquest equip d’investigadors, només es podien aplicar als casos estudiats, ja que generalitzar una única causa de defunció seria reduccionista. Per a ells, cada cas és diferent i cal estudiar-lo amb precisió. I és cert. Encara queden molts secrets soterrats a Pompeia. Els cadàvers parlen i cal escoltar el que ens diuen les veus sepultades.
Un projecte internacional amb segell valencià
La investigació va formar part del projecte “L’arqueologia de la mort a Pompeia”, dirigit per Llorenç Alapont, arqueòleg i antropòleg de la Universitat de València, en coordinació amb Gianni Gallello, responsable de la unitat d’investigació ArchaeChemis. També hi van participar experts de la Universitat de Cambridge, el Ministeri de Cultura italià, el Parc Arqueològic de Pompeia i el Servei Geològic Britànic.
Aquesta recerca va ser la primera que va rebre permís per a fer una anàlisi química de les restes orgàniques de les “mòmies de Pompeia” i va combinar tècniques d’antropologia forense, escàners 3D i estudis químics dels ossos. Mitjançant fluorescència de raigs X —una tècnica no invasiva i portàtil—, es va poder identificar restes òssies no contaminades i distingir quines van estar exposades a l’impacte tèrmic i quines no. Una valuosa informació que es va completar amb estudis antropològics i tafonòmics que van relacionar la posició dels cossos de les víctimes amb les causes de la mort.
Cada vegada és més clar que la tragèdia del Vesuvi no va afectar tothom de la mateixa manera. Els resultats d’aquest estudi van demostrar que els danys per les altes temperatures que presenten les restes òssies examinades corresponen a efectes post mortem, similars als d’una cremació. Un fet que confirmaria que aquestes set víctimes, quan intentaven fugir, es van asfixiar molt ràpidament i que, de seguida, van ser cobertes per la cendra.
La postura dels cossos, alguns provant de cobrir-se amb peces de roba per a protegir-se, suggereix que les cendres i els gasos volcànics els van matar en qüestió de segons. Més instantània encara, va ser la mort que van patir els habitants d’Herculà, més a prop del volcà, abrasits per onades piroclàstiques de més de 500 graus.
Un enfocament científic més prudent
L’estudi de l’equip dirigit per Alapont no només ha aportat una nova mirada a un dels episodis més tràgics de l’antiguitat, sinó que també ha valorat la necessitat de rigor i prudència científica. Tal com van assenyalar els autors, cada víctima té una història pròpia i simplificar-la amb una única teoria suposa perdre part de la veritat. L’objectiu ha oferit una imatge més ajustada i respectuosa amb la complexitat històrica i humana d’aquella catàstrofe.
La ciutat de Pompeia, aturada en el temps, continua sent un laboratori únic per a la història i l’arqueologia, i el treball dels experts valencians ha representat no sols un avanç en el coneixement del passat, sinó també un exercici de memòria històrica impecable i responsable.
El que conten les veus sepultades
Les excavacions a Pompeia del 2024 van desvelar una història colpidora. En una cambra de dimensions reduïdes, que una parella utilitzava com a dormitori provisional mentre reformaven la domus on vivien, hi van aparèixer els seus esquelets. Sembla que, quan el Vesuvi va esclatar, es van refugiar en aquest petit espai per a protegir-se de la pluja de cendra i pedres volcàniques. Llavors, l’única eixida va quedar bloquejada pel material volcànic acumulat i, finalment, hores després, van morir atrapats en aquell cubicle, asfixiats pels fluxos piroclàstics. Al costat del llit, s’ha descobert el petit tresor que pretenien salvar: 23 monedes d’or, plata i bronze, a més de joies, com ara braçalets i perles.
L’any passat, també es van treure a la llum un saló de banquets decorat amb frescos mitològics inspirats en la guerra de Troia, les restes d’un antic forn-presó, en el qual rucs i esclaus convivien en un recinte xicotet on molien el gra, i les restes d’un thermopolium, un establiment en què servien aliments i begudes a les classes més baixes de la ciutat, amb productes encara conservats.
Cada troballa obri una finestra nova a la vida de la ciutat que el volcà va sepultar fa quasi dos mil·lennis. Les sorpreses que amaga el jaciment de Pompeia són inesgotables, i cadascuna revela nous detalls que ajuden a saber més coses sobre la quotidianitat a Pompeia l’any 79 dC.
La bellesa dramàtica de la ciutat continua seduint-nos. Fins ara, hem parlat de devastació i mort, ara, però, toca parlar de la vida. Perquè… com era la vida a Pompeia abans que el Vesuvi es despertara?
