Villa Amparo, la casa en què va viure l’escriptor Antonio Machado a Rocafort (l’Horta Nord) durant la Guerra d’Espanya, acollirà actors, intel·lectuals i professors en un nou cicle literari que comença aquest dimecres i es prolongarà durant quatre mesos.
Organitzat per la Conselleria de Cultura, amb l’adhesió de «Pactem; pacte per la lectura» i la campanya «Llegim», i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Rocafort (governat pel PSPV), amb aquest cicle es pretén, d’una banda, obrir els poetes i intel·lectuals més universals com ara Antonio Machado, amb la voluntat d’eixamplar un dels espais escrits més importants al nostre territori, lloc per al diàleg i la memòria i, al mateix temps, establir una programació literària que incorpore una oferta cultural de qualitat, rica, atractiva i diversa en tendències, estils i procedències.
D’aquesta manera, el cicle s’inaugurarà dimecres a les 19.00 hores amb l’escriptora nicaragüenca Giconda Belli, una de les veus més destacades de la literatura sud-americana. «Lluitadora incansable en la defensa dels drets humans i del feminisme, Belli s’alça com una de les veus més contundents els nostres dies», destaca la Conselleria de Cultura en un comunicat.
El cicle continuarà amb altres dues propostes, com ara recitals de poesia a càrrec d’una de les actrius més importants del cinema espanyol. Mercedes Sampietro, que farà un itinerari polític que anirà dels versos d’Antonio Machado a Francisco Brines. També estarà el recital de «Machadianament, Marc Granell», a canvi del rapsoda Vicent Camps.
La programació es complementarà amb la presència de noms com el de Manuel Vilas, Marta Sanz, Mario Obrero, Teresa Pascual, David Trashumante, Aina Garcia Carbó o Begonya Pozo. Hi haurà espai també per al debat i la reflexió: converses amb Anacleto Ferrer i Artur Heras, una conferència sobre Azaña i Machado a càrrec de Jesús Cañete o sobre les pioneres de l’Edat de Plata a càrrec de Purificació Mascarell.
Quatre mesos d’activitats literàries en aquesta casa en què Machado va viure entre els anys 1936 i 1938, quan el Govern de la República es va instal·lar a València. Un lloc que s’assembla «un poc al paradís», així ho va descriure el poeta; una casa per on van passar a visitar el seu hoste altres intel·lectuals com ara Alberti, Octavio Paz, María Zambrano, Neruda o Max Aub.
Tot i que Machado va arribar a Villa Amparo estant ja malalt, desfet també moralment, aquella va ser una època en la qual no va deixar d’escriure i va publicar amb constància, sobretot articles per a col·laborar amb el Govern de la República. Va immortalitzar l’essència d’aquesta casa amb el poema «Amanecer en Valencia. Desde una torre». I, amb l’avançament de les tropes franquistes, va haver de fugir de Rocafort, des d’on es va desplaçar fins a Barcelona i d’allà a la Catalunya Nord, on va morir al febrer del 1939 a Cotlliure (Rosselló).
L’estada de Machado a Villa Amparo va coincidir també amb un segon esdeveniment importantíssim: la celebració a València del Segon Congrés Internacional per la Defensa de la Cultura i el seu paper actiu conjuntament amb alguns dels escriptors i intel·lectuals més importants del moment, com ara Anna Seghers, Nicolás Guillén, Bergamín, Vallejo, León Felipe, Miguel Hernández, Lagston Hughes, Auden o Tristan Tzara.
