Reina Mora consolida la seua proposta “electrocanyí” amb el primer àlbum, “A la lluna de Balànsiya”, un disc que recorre barris i imaginaris populars de la capital a través d’una mescla explosiva d’electrònica de club i metalls de banda. El grup, nascut a l’Eliana (el Camp de Túria), va explicar al pòdcast de La Nostra Veu que el projecte beu de la tradició festiva valenciana i de l’energia de les xarangues, però mira sense complexos cap a la pista de ball.
El saxofonista i fundador, conegut al grup com Piri, situa l’origen en les bandes i en la vivència de carrer: “Hem crescut tocant en cercaviles i processons; som bons músics, però som millors actors-xarraors”. Eixa base, admet, és la que permet després portar el so al límit en directe: “Els concerts passen per fases: xoc, adaptació i, al final, acceptació —quan el públic ja salta, suant, en mode hardcore”.
“A la lluna de Balànsiya” funciona com una cartografia emocional. Mar, cantant i multiinstrumentista, ho resumeix així: “La nostra idea era fer un mapa de València com la coneixem nosaltres, acostar la música de banda a la joventut i acostar la ciutat a les noves generacions”. El repertori inclou peces dedicades a barris com Benimaclet, Russafa, Benicalap, Algirós o la Saïdia, a més d’un tema-paraigua que dona títol al disc. Sobre “Benicalap, zona del trap”, expliquen l’origen d’un lema que va nàixer d’un gag intern i ha acabat convertit en eslògan de concert.
El grup reivindica sense pudor el terme “electrocanyí”. Piri l’argumenta amb naturalitat: “No vull deixar d’abraçar l’arrel cañí —venim dels pasdobles— i vull aprofitar-ho per a fer música nova”. Les referències són àmplies, de l’hardtek francés a la cultura rave, passant pels ecos de l’escena valenciana: “Volíem que sonara fantàstic; per a mi és un referent de l’electrònica mundial”, diu Piri sobre l’estètica sonora d’una de les peces més contundents del disc.
En clau d’imatge i relat, Reina Mora juga a ressignificar. El mateix Piri defensa l’herència andalusina com a part del projecte: “Cal abraçar la nostra herència; no és una història de vençuts i vencedors, és mestissatge”. Mar assenyala el fil conductor del treball: “A ‘A la lluna’ està el significat de Reina Mora: és imprescindible al directe i defineix qui som”.
La banda, que va fer el salt de popularitat amb “Chimix” i que ja trepitjarà escenaris com el Festivern, confessa que el format de proximitat continua sent el seu hàbitat natural. “Guanyem molt al directe, però encara més si és a peu de públic”, diu Piri, que fins i tot va avançar un concert de Nadal a la Casa de la Mar abans de Cap d’Any, pensat per als qui no acudisquen a festivals d’hivern.
Sobre el present de l’escena al País Valencià, Reina Mora esquiva etiquetes i objectius desmesurats. Mar ho tanca amb una declaració d’intencions: “Continuarem fent el que ens agrada: mamarratxa ben feta, festa i identitat”. El disc, cuidat en detalls estètics i narratius, confirma que la banda ha trobat una veu pròpia capaç d’enganxar públic de totes les edats: una festa enquitranada de beats, vent-metall i referències que fa de València —i de la seua memòria compartida— una pista de ball.
