Invers posa veu a una generació marcada per la precarietat i la incertesa i ho resumeix amb una frase contundent: “Tot el temps, tot el dia a dia. Vivim en un món ara mateix extremadament violent, que ens estreny a tots cada dia”. Així descriuen al pòdcast de Diari La Veu del País Valencià l’ambient que travessa bona part del seu repertori, al voltant del qual gira el nou EP “Rebrot”. El treball, autoeditat, ha situat la banda de Beniflà (la Safor) entre les protagonistes dels XX Premis Ovidi, amb dues nominacions: Millor Lletra per la cançó “Arrels” i Millor Disc de Rock per “Rebrot”.
La banda, integrada per dos veus al capdavant i una base elèctrica potent, combina Pilar Sòria i Judith Roig al micro amb guitarra, baix, bateria i percussió, i construeix un so de rock alternatiu amb pinzellades de metal i molta electrònica. Al pòdcast, expliquen que costa molt d’etiquetar el que fan i que per això prefereixen definir-se com “un grup amb molta potència i electrònica, saforauí i difícil d’encasellar”. L’aposta passa per lletres carregades de contingut emocional i social, una estètica fosca però alhora esperançadora i una posada en escena intensa.
“Arrels”, la peça que aspira al premi a Millor Lletra, es converteix en el centre simbòlic de l’EP. Des del micròfon de La Veu, Pilar explica que “Arrels, en un principi, va ser descrita per fer un recordatori” i remarca que vol parlar de “les arrels valencianes, entre elles la llengua compartida per tots”. El nom de la cançó, afegeixen, és també una imatge dels “boscos mediterranis” que es cremen però “tornen a rebrotar perquè les arrels dels arbres” continuen vives sota terra. La idea és clara: mentre les arrels continuen, hi ha futur.
L’experiència de viure lluny del País Valencià marca també la mirada d’Invers. Una de les integrants reconeix al programa que el trasllat li ha reduït l’ús del valencià a l’àmbit íntim i que s’ha acostumat a donar per fet que al carrer tothom parlarà en castellà. En aquest context, el compromís amb la llengua esdevé una decisió política i vital. “Jo sempre he tingut un compromís molt fort per la meua llengua, per la meua cultura i per la meua terra”, afirma, i a partir d’eixa convicció construeix tot el projecte creatiu.
Les cançons de “Rebrot” funcionen com una vàlvula d’escapament davant la pressió del dia a dia. A l’entrevista, una de les veus explica que, fora de l’escenari, “crec que soc una persona superoptimista”, però que la música li permet canalitzar la ràbia acumulada i posar paraules a una actualitat que sent “d’extrema violència” i “estranyament constant”. Temes com “Guerra eterna”, “024” o la mateixa “Arrels” posen el focus en la salut mental, la precarietat laboral, la gestió institucional de la DANA i la necessitat de cuidar allò que sustenta la vida: el territori, les llengües i els vincles comunitaris.
Les nominacions als Premis Ovidi confirmen l’impacte d’aquest univers sonor. En la categoria de Millor Lletra, “Arrels” competeix amb “Angloma i Carboni” de Dvici ft. Malparlat, inclosa a “El net de Tere”; “Hivern perfecte” d’Abraham Rivas, del disc homònim; i “Primavera d’entre-sol” de Lluís Vicent, del treball “Libver”. En la de Millor Disc de Rock, “Rebrot” comparteix candidatura amb “Monument al desastre” de L’Home Brut, “El cicle del fang” de Marjal i “Paret mitgera” de Mox, una mostra de la vitalitat del rock fet en valencià.
El pas d’Invers pel pòdcast deixa la fotografia d’un grup que fa de la barreja de tendresa i ràbia una declaració de principis. Entre arrels que no es deixen cremar, una escena musical que no para de créixer i una realitat que “estranya” cada dia una mica més, la banda de la Safor troba en “Rebrot” la manera de tornar a començar una vegada i una altra, sempre amb el valencià i la resistència com a fil conductor.
