Plataforma per la Llengua ha recordat el quarantè aniversari de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que es compleix aquest 23 de novembre, amb un comunicat en què reclama el seu desplegament.
L’entitat, que participarà diumenge en l’acte unitari que se celebrarà a Alacant, concretament al Col·legi Públic Joaquim Sorolla i que ha convocat la plataforma Alacant pel Valencià, ha fet una crida a les institucions perquè recorden els objectius que van motivar aquella llei, encara vigent, i demana els partits que actuen per satisfer-los.
El balanç de Plataforma per la Llengua sobre la Llei es fa tenint en compte el moment actual. L’ONG del valencià recorda que la llei va ser aprovada a Alacant, amb un ple celebrat de manera excepcional fora de les Corts Valencianes, per a reivindicar la llengua «en una de les zones en què es trobava més debilitada». També explica que ha sigut també a Alacant on Vox ha volgut actuar per a impedir que els xiquets de la ciutat puguen ser escolaritzats en valencià intentant traure el municipi de la considerada com a zona de predomini lingüístic valencià, segons marca precisament la LUEV.
Les limitacions de la LUEV
Alhora, Plataforma per la Llengua recorda que «la celebració de l’efemèride no pot ocultar que ningú ha vetllat mai perquè la llei s’aplicara del tot, i justament és aquest un dels motius que expliquen la situació d’emergència que pateix actualment la llengua pròpia». L’entitat es remet també a la plataforma citada, Alacant pel Valencià, creada fa cinc anys coincidint amb el 35è aniversari de la LUEV i que considera que els objectius pels quals es va impulsar la llei estan lluny de ser assolits, «i que treballar per promoure el valencià és més necessari que mai». Referencien, d’aquesta manera, el redactat de la mateixa llei: per «assolir l’equiparació efectiva entre llengües cal la promoció del valencià».
Per últim, aquestes entitats fan una crida a les famílies i a les administracions per a fomentar la matriculació de xiquets en programes amb altra presència del valencià i que els centres educatius tinguen present «la necessitat d’una major presència de la llengua pròpia a l’escola». I assenyalen també l’absència del valencià en àmbits com ara la senyalització viària o la toponímia, tal com marca la LUEV, incomplida també en aquest sentit, així com la inexistència del valencià en la gran major part dels mitjans de comunicació.
