Plataforma per la Llengua denuncia que la nova direcció d’À Punt està emprenent una ofensiva contra el valencià amb l’objectiu de fer-lo residual en la programació de la televisió pública, “en connivència amb el govern de Carlos Mazón i la seua Llei d’À Punt, sense tindre en compte les funcions bàsiques i la responsabilitat legal de l’ens”. L’entitat afirma que l’augment de continguts en castellà, anunciat pel president del consell d’administració, Vicente Ordaz, “és un atac directe al valencià“, i adverteix que aquesta estratègia “arracona la llengua pròpia en un ecosistema mediàtic que ja de per si el margina”.
La polèmica ha esclatat després que Ordaz declarara que la incorporació del castellà respon a la voluntat de “millorar l’audiència”, una justificació que per a Plataforma per la Llengua no té fonament. “Reduint-hi el pes del valencià, À Punt eliminarà el seu valor afegit i diferenciador, que ha permès fins ara fidelitzar el públic precisament per aquest aspecte: ser l’única oferta audiovisual en valencià”, subratlla l’entitat.
Agressions lingüístiques
A més de la introducció del castellà com a llengua principal en alguns espais, Plataforma alerta d’altres decisions que consideren “agressions lingüístiques”. Un dels casos més polèmics és el nomenament de Donís Salvador com a responsable del magazín Fora de cobertura, un membre destacat de Lo Rat Penat, entitat que defensa el secessionisme lingüístic i “promou un model de llengua anticientífic i contrari a la norma dictada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), el model pel qual ha de vetllar, legalment, la corporació pública”. Aquesta decisió, remarca, “contribueix encara més a restar prestigi a la llengua i és un pas més per subordinar el valencià a la llengua castellana, folkloritzar-lo i convertir-lo, d’entrada, en una llengua d’ús restringit per acabar fent-lo desaparèixer”.
La nova direcció també ha decidit cancel·lar diversos programes de producció pròpia, substituint-los per reposicions, contingut d’arxiu o fins i tot espais reciclats de Telemadrid. Per a Plataforma per la Llengua, aquesta aposta “és irònica”, ja que “els que més treballen per impedir que els mitjans en català de les Illes Balears i Catalunya es puguen veure al País Valencià no tenen cap problema a emetre contingut en castellà d’una televisió autonòmica amb qui el País Valencià no comparteix ni frontera administrativa”.
Minorització del valencià
L’entitat contextualitza aquesta situació dins d’una estratègia més àmplia de minorització de la llengua pròpia per part del govern valencià, amb mesures com “l’acord pressupostari entre el Partit Popular i Vox” i “la consulta sobre la llengua vehicular als centres educatius impulsada pel conseller d’Educació, José Antonio Rovira”. Per tot això, Plataforma per la Llengua ja ha impulsat mobilitzacions per defensar la presència del valencià als mitjans públics des de l’aprovació de la nova llei audiovisual impulsada pel Consell.
L’organització recorda que les decisions de la nova direcció d’À Punt vulneren tant la legislació autonòmica com la internacional. “La decisió vulnera la normativa vigent a l’Estatut d’Autonomia, la Llei d’ús i ensenyament del valencià i la legislació internacional”, afirmen. En concret, denuncien que s’està incomplint la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que obliga a garantir canals de ràdio i televisió en llengües minoritzades.
Opció dual amb preferència en castellà
Especialment preocupant, segons l’entitat, és que la nova emissió dual amb prioritat per al castellà exigirà que els espectadors hagen de seleccionar manualment l’opció en valencià cada vegada. Aquesta pràctica, alerta, “generarà una escletxa digital intergeneracional i impossibilitarà que una part de la població accedisca als continguts en llengua pròpia”, consolidant la supremacia mediàtica del castellà.
Davant d’aquest panorama, Plataforma per la Llengua no es resigna i ja prepara una campanya per informar la ciutadania que encara pot veure els continguts en valencià canviant la configuració d’àudio del televisor. “La campanya explicarà a tothom com pot canviar la llengua de l’àudio i triar el so en valencià”, anuncia.
Servei públic
Finalment, l’entitat rebutja que una televisió pública es puga justificar només per criteris d’audiència. “Una televisió pública, a diferència del que ha dit Ordaz, no ha d’’intentar competir en una Champions’, sinó que ha de mantenir el caràcter de servei públic“, recorda. En aquest sentit, insisteix que l’objectiu d’À Punt hauria de ser “ser una eina de promoció i difusió de la llengua pròpia” i que “el valencià no està renyit amb les bones audiències si els continguts són bons”.
Amb aquest posicionament clar, Plataforma per la Llengua deixa clar que continuarà defensant la presència del valencià als mitjans públics i que no permetrà que es convertisca en una llengua de segona dins del seu propi territori.
