Plataforma per la Llengua ha publicat el seu «Informe de queixes lingüístiques», una «anàlisi de les queixes ateses» per l’entitat «l’any 2022 quant a situacions de la llengua catalana i els drets lingüístics dels parlants».
Segons informen, el total de queixes rebudes durant l’any passat va ser de 2.145, per la qual cosa l’entitat ha batut rècord en aquest sentit. L’àmbit autonòmic, afirmen, és el que més queixes genera. Els serveis sanitaris acumulen el 44,8% de les queixes d’aquesta administració, i més enllà d’aquest àmbit, en el sector privat, l’hostaleria, la restauració, les empreses de serveis i les grans superfícies, supermercats i franquícies són les àrees on més discriminacions lingüístiques s’han registrat.
En concret, el 38,8% de les queixes procedeixen del sector públic i el 61,2% del privat. Al País Valencià predominen les protestes en el sector públic: el 67,6% del total dels casos denunciats tenen l’origen en l’administració. Però segons Plataforma per la Llengua, que la constància de casos siga més gran en el sector privat al conjunt del domini es deu al fet que la major part de les queixes procedeixen de Catalunya, superant el 90% del total del domini lingüístic.
País Valencià
El territori valencià acumula només el 6,5% –136 casos– de les queixes lingüístiques que ha hagut de gestionar Plataforma per la Llengua. El 67,6% dels casos procedeixen del sector públic, un percentatge important, però 10 punts percentuals menor si es compara amb la dada de l’exercici anterior, el del 2021. La major part de les queixes del sector públic al País Valencià estan relacionades amb casos generats a l’administració autonòmica (30,4%), un percentatge més elevat que en l’anterior exercici (21,7%). La majoria d’aquestes queixes, 16 de 92, tenen a veure amb fets relacionats amb la Conselleria de Sanitat.
Pel que fa al sector privat, al País Valencià la majoria de casos (34,1%) s’han donat en l’hostaleria i la restauració i també a les empreses de serveis (15,9%). El cap i casal, la ciutat de València, és el lloc des del qual s’han denunciat més casos: un 28,7% del total del País Valencià. Tot i aquest protagonisme del cap i casal, que a Plataforma per la Llengua la relacionen amb les conseqüències que comporta la capitalitat, en fenòmens com ara l’acumulació de serveis públics i d’empreses privades, «la sobrerepresentació de València respecte del conjunt del País Valencià és significativament menor que la de Barcelona respecte del conjunt de Catalunya». Per a l’ONG del català, «una possible interpretació és que la consciència lingüística és menor a la capital valenciana, i això fa que hi haja menys situacions de conflicte lingüístic».
L’entitat també destaca una denúncia presentada en una comarca castellanoparlant, la Foia de Bunyol, per uns fets relacionats amb el servei de Renfe. Les comarques valencianes des d’on més queixes s’han fet constar son València ciutat (97), l’Alacantí (34), la Plana Alta (32), el Baix Maestrat (16), la Plana Baixa (16), la Marina Alta (15) i la Ribera Alta (14).
Al conjunt del País Valencià, la major part de les queixes fetes públiques (45,6%) són per l’atenció oral i escrita, tal com ocorre a la resta de territoris del domini. Un 3,7% tenien relació amb els webs i serveis en línia, mentre que un 14,7% es deuen a informacions exposades al públic i un 21,3% a la llengua d’un producte. Alhora, un 6,6% de les queixes tenen relació amb documentació oficial i un 4,4% amb cinema i mitjans de comunicació.
