La Biblioteca Pública Municipal d’Aldaia (l’Horta Sud) va reobrir les portes huit mesos després de la dana del 29 d’octubre del 2024. L’edifici ha estat reformat i, dia rere dia, l’equip treballa per a recuperar la normalitat com més prompte millor. Parlem amb la directora de la Biblioteca i l’Arxiu Municipal d’Aldaia, Pilar Sánchez.
Algunes de les biblioteques públiques dels municipis afectats per la dana, com ara les de Paiporta, Algemesí, Albal, Picanya o Aldaia, van ser arrasades en bona part. Quins van ser els danys que va patir la Biblioteca d’Aldaia, que vosté dirigeix?
La dana va fer malbé completament la biblioteca. Es van perdre més de 50.000 exemplars, tot el mobiliari de treball, els equips informàtics, les taules, els telèfons i més de 100 prestatgeries. Només es van salvar alguns llibres que estaven a la part més alta de les prestatgeries. La sala infantil també va quedar devastada. A l’espai on es feien les activitats també es van perdre elements com la mampara i el parquet de fusta, que es va alçar tot i s’ha hagut de canviar.
Quant de temps ha estat tancat el centre?
La biblioteca ha estat tancada al públic huit mesos. Huit mesos tancada, sí. Vam reobrir el 3 de juliol. Durant aquest temps, l’equip hi ha continuat treballant: primer netejant i rascant parets, desinfectant, inventariant i classificant els llibres que es podien salvar, i després, rebent i gestionant donacions. A més, paral·lelament, es van fer les obres de reconstrucció, que es van iniciar el mes de gener. El més important és que ja podem donar servei al públic.
Ha sigut complicat gestionar les donacions?
Molt. Al principi, com que Correus repartia paquets sense cobrar a les zones afectades per la dana, molta gent ens va enviar caixes de llibres. Tot i això, el percentatge de volums que hem pogut aprofitar no és molt alt. La ciutadania va respondre massivament, però molts llibres estaven en mal estat, eren duplicats o no s’ajustaven a les necessitats. A més, van arribar pocs llibres en valencià. De fet, vam rebre més llibres en anglès que en valencià. Posteriorment, alguns col·lectius i persones a títol individual van col·laborar-hi comprant llibres nous seguint les recomanacions de la biblioteca. Ens han arribat llibres de tot l’Estat, incloent-hi les Illes Balears i les Canàries, i també d’autors catalans i valencians que ens han enviat exemplars propis.
Imagine que gestionar aquesta allau solidària alhora que es duia a terme la reconstrucció de la biblioteca no va ser gens fàcil.
No gens. La gran quantitat de caixes va dificultar la mobilitat i la gestió de l’espai mentre es feien les reformes. A més, hi havia moltes persones que volien ajudar. Cada dia rebíem molts missatges de whatsapp, telefonades i correus electrònics que havíem de contestar, calia seleccionar i inventariar llibres… No tothom entenia que calia una selecció per a garantir la qualitat i la diversitat de la col·lecció.
Vosté era a la biblioteca quan va passar tot?
No. Estava de viatge, però va ser horrible perquè no podia contactar amb la família ni amb les companyes. No sabia res. Afortunadament, el dia abans, vam prendre la decisió de suspendre totes les activitats pels avisos de l’alerta taronja que hi havia. A més, ací l’aigua va arribar més tard, cap a a les 20.20 h.
Quants anys fa que és al capdavant de la biblioteca d’Aldaia?
Trenta-huit anys.
I quan, finalment, va poder entrar al centre que havia gestionat durant quasi quatre dècades i va veure l’estat en què havia quedat, com es va sentir?
Després de trenta-huit anys al capdavant…, va ser devastador. El 1987, quan vaig començar, la biblioteca era molt menuda, no tenia ni pressupost per a la compra de llibres. Eren serveis secundaris. Amb el temps, es van millorar les instal·lacions. En el meu cas, va costar convèncer els responsables de cultura que s’havia d’invertir en la biblioteca. Finalment, després d’anys de treball, el centre havia crescut molt en qualitat, prestava molt i era molt valorat. Molta gent venia de fora, perquè apreciava la col·lecció que teníem. Una col·lecció seleccionada amb molta cura. Ara, tot això ha desaparegut. Les instal·lacions s’han refet, però recuperar una col·lecció similar a la que hem perdut costarà anys. Personalment, encara no em faig a la idea. Encara se’m fa difícil parlar de… Si ho pense, encara plore.
Costa d’assimilar…
Sí, perquè la biblioteca és un servei que no llueix, però és molt important per a la gent. És un servei personalitzat, amb un tracte molt proper. No sols recomanem lectures als usuaris. En moltes ocasions, les persones que acudeixen al centre et conten els problemes que tenen i nosaltres procurem que la lectura els anime i suavitze el neguit. Passen coses molt boniques a les biblioteques.
D’on provenen els fons per a la reconstrucció?
Només del pressupost municipal. L’Ajuntament ha assumit les obres. M’imagine que haurà tingut subvenció del Ministeri de Cultura per a la reconstrucció d’espais municipals. Per part de la Generalitat, no s’han rebut ajudes ni per a les instal·lacions ni per a l’adquisició de fons. Sí que vull dir que el primer polític que ens va visitar, el primer de tots, va ser el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, que estava assistint a la Plaça del Llibre que es va celebrar al desembre. I, aprofitant que era ací, va passar per la biblioteca i ens va oferir donar-nos alguns recursos, com ara mobiliari o suport logístic. Després, al gener, vam participar en una trobada de bibliotecaris a Barcelona amb l’objectiu d’explicar quina era la nostra situació i com ens podien ajudar. Més endavant, també va vindre el diputat de Cultura de la Diputació de València, Paco Teruel, però no té competències.
Heu rebut alguna aportació més des de les institucions valencianes?
No. De la Conselleria, res. No hem rebut cap visita per part de la Generalitat ni tampoc s’han posat en contacte amb nosaltres. L’única col·laboració indirecta ha sigut la de l’exdirector de la Institució Alfons el Magnànim, Enric Estrela. Ell, personalment, ens va oferir la possibilitat de triar exemplars del catàleg de publicacions de la institució per a la facilitar la recuperació del fons de la biblioteca.
Ja s’ha reprès tota l’activitat?
S’han reprès el préstec i els clubs de lectura. La programació completa d’activitats es reprendrà a partir del setembre. La biblioteca ja està en funcionament, però encara falten portes i mobiliari.
Què considera ara més prioritari?
Recuperar la col·lecció. Calen ajudes per a fons bibliogràfics de la Conselleria de Cultura, que és el departament que té competències. També es treballa en la finalització de la nova biblioteca, iniciada el 2016, que també es va veure danyada. Les obres s’han vist afectades per la pandèmia, per la pujada dels preus en la construcció, per la dana… De vegades pense, que només falta que ens caiga un meteorit. Bé, ens ho hem d’agafar amb cert humor. Finalment, es preveu el trasllat del servei al nou edifici durant el primer trimestre de l’any vinent, sempre que els terminis establerts per a les obres, la instal·lació del mobiliari i el trasllat de la col·lecció es complisquen.
Després d’aquests mesos, quina reflexió en fa?
La biblioteca és un servei essencial, encara que sovint silenciat i sense suport estable. Ara, després de dècades de feina i millora, cal refer-se i tornar a començar. I ho farem. El que més necessitem és una aposta institucional clara per a garantir el futur del servei i la qualitat de la col·lecció.
