En el marc de la celebració de la Universitat Catalana d’Estiu diferents personalitats han signat l’anomenada «Declaració de Prada», en referència a Prada de Conflent, la localitat nord-catalana en què se celebra l’esdeveniment acadèmic.
Amb la intenció de fomentar i incrementar l’ús del català entre la ciutadania, el document, redactat a iniciativa de l’exconseller català Lluís Puig, titular del Departament de Cultura el 2017 i actualment encara a l’exili tot i ser diputat de Junts al Parlament, compta amb el suport d’una trentena d’antics càrrecs d’arreu del domini lingüístic: País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra, Franja d’Aragó i l’Alguer.
La declaració
Al document es constata que «els darrers anys diferents indicadors mostren que la situació de la llengua catalana és d’emergència», ja que actualment només compta amb un 32% de parlants habituals arreu del domini i l’ús social de l’idioma s’ha reduït en tots els territoris. «Per superar la minorització de la llengua, a part de la tasca que han de fer les diferents administracions, són fonamentals els comportaments individuals de tothom», diuen en referència a l’actitud individual i col·lectiva dels parlants.
Per això, «amb la ferma voluntat i compromís de voler incidir socialment i influir políticament, els sotasignants fem una crida a situar la llengua catalana al centre del debat polític i social de tots els territoris» del domini, i proposen nou punts a reivindicar: parlar català amb tothom, gaudir de cultura i entreteniment en llengua catalana, la creació i la transmissió de la consciència lingüística, el compromís de les entitats «de qualsevol tipus» amb la llengua, col·laborar amb entitats en defensa de la llengua, enfortir les xarxes veïnals «que vertebren la vida quotidiana dels nostres pobles i ciutats perquè incorporen el català com a llengua de comunicació i cohesió en el seu dia a dia», la reciprocitat dels mitjans de comunicació en català a tots els territoris del domini, «exercir amb plenitud els nostres drets lingüístics» i «afavorir que les entitats dels territoris de parla catalana compartisquen experiències professionals, lúdiques, activitats, etc. que permeten viure en català amb normalitat i reforcen la consciència d’unitat lingüística i el sentiment de pertinença a una cultura comuna de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer».
Els valencians que signen
Les personalitats del País Valencià que han signat el manifest són Josep Lluís Albinyana, president del Consell preautonòmic durant la Transició; la diputada de Compromís-Sumar al Congrés dels Diputats, Àgueda Micó; l’exeurodiputat Jordi Sebastià, també de Compromís; l’exconseller d’Economia Sostenible, Rafael Climent, també de la coalició valencianista; i l’exresponsable de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, també militant d’aquesta coalició.
D’entre els signants d’arreu del domini lingüístic destaquen els exconsellers catalans Lluís Puig, Joan Manuel Tresserras, Àngels Ponsa, Ferran Mascarell i Clara Ponsatí, l’exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Josep-Lluís Carod-Rovira, l’expresidenta del Parlament de Catalunya Laura Borràs, l’ex-alcalde de Perpinyà Joan Pau Alduy o els exconsellers balears Damià Pons, Esperança Camps i Fanny Tur a més dels ministres andorrans Juli Minoves i Susanna Vela.
