Diari La Veu del País Valencià
Pere Gimferrer, doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona (UB) ha concedit el títol de doctor honoris causa al poeta i escriptor Pere Gimferrer en reconeixement a la seua «destacada trajectòria literària» i a la «contribució» als estudis de literatura, art i cinema. L’acte s’ha celebrat aquest dijous al Paranimf de l’Edifici Històric, presidit pel rector Joan Guàrdia i amb la participació del professor Jordi Marrugat, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, encarregat de presentar els mèrits de l’homenatjat. Marrugat ha ressaltat la capacitat de Gimferrer per renovar els llenguatges literaris des dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Després de la investidura, Gimferrer ha pronunciat un discurs centrat en la poesia, en què ha recordat també la seua etapa universitària. Ha iniciat la intervenció afirmant que un poeta «ha de parlar de poesia i de la paraula poètica» i ha explicat que preferia reflexionar sobre «poemes i poètiques comparades» en compte de literatura comparada. A partir d’aquesta premissa, ha desplegat un ampli repertori de referents literaris com Gabriel Ferrater, Josep Carner, Carles Riba, Quevedo i Shakespeare, llegint alguns fragments del primer.

Un dels moments de l’acte d’investidura de Pere Gimferrer com a doctor honoris causa a la Universitat de Barcelona | Eli Don | ACN

A més de les reflexions poètiques, Gimferrer ha aprofitat el discurs per evocar els seus anys d’estudiant a la Universitat de Barcelona, on va compartir aula amb companys «encara actius, i d’altres que ja han traspassat». Ha reconegut que aquella etapa va ser fonamental en la seua formació: «Va ser aquí on vaig aprendre a fer-me el que era, i el que soc». Les seues paraules han culminat amb una reflexió final sobre la poesia, que ha estat rebuda amb una gran ovació per part dels assistents.

En la seua intervenció, Jordi Marrugat ha subratllat la centralitat de Gimferrer dins els sistemes literaris català i espanyol postmoderns, destacant la seua influència ineludible en l’àmbit acadèmic i cultural. «És motiu d’orgull per aquesta casa que la seva tasca hi hagi estat vinculada des del principi», ha afirmat, descrivint-lo com «una mena de tòtem del qual tots gaudim, llegim, imitem, critiquem, denunciem, admirem, o tot alhora». Ha remarcat també que Gimferrer és un «referent» per als amants de les lletres, una figura que ha excel·lit en la poesia, la narrativa i l’assaig.

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, s’abraça amb el poeta i escriptor Pere Gimferrer | Eli Don | ACN

Una trajectòria brillant

Nascut a Barcelona el 1945, Pere Gimferrer és una de les veus més destacades de la literatura contemporània. Amb obres com Arde el mar (1966), premiada amb el Nacional de Poesia, Els miralls (1970) o Fortuny (1983), ha consolidat una trajectòria literària reconeguda tant en l’àmbit poètic com en la crítica literària.

Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, Gimferrer és membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de 1985 i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de 2008. La seua obra ha estat distingida amb premis de gran prestigi, com ara la Creu de Sant Jordi (1988), el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1998), el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (2000) i el Premi Internacional de Poesia Federico García Lorca (2017).

A més de la seuaa faceta creativa, Gimferrer ha exercit un paper clau com a editor i traductor, aprofundint en la interconnexió entre literatura i arts visuals. Els seus estudis crítics han analitzat figures com Joan Brossa, J.V. Foix, Octavio Paz, Joan Miró, Antoni Tàpies i Gabriel Ferrater, configurant un llegat imprescindible per a la comprensió del barroc, el modernisme, les avantguardes i la generació del 27.

Més notícies
Notícia: Víctima de la DANA sobre Mazón: «No m’ha semblat del tot creïble»
Comparteix
El President ha fet entrar al Palau per sorpresa a quatre familiars de víctimes mortals que protestaven al carrer
Notícia: Compromís alerta que Vox «vol la seua part del pastís» en la reconstrucció
Comparteix
El diputat Carles Esteve carrega contra el «discurs xenòfob, racista i d'atac a la llengua» de Mazón per a tirar avant els pressupostos
Notícia: PSPV acusa Mazón de cedir a Vox uns comptes amb els quals «fer caixa»
Comparteix
José Muñoz afirma que el partit d'ultradreta «vol participar en la reconstrucció probablement per a beneficiar-se dels diners de la reconstrucció»
Notícia: Famílies de Torrevella impulsen la primera línia en valencià a la ciutat
Comparteix
«Amb un percentatge xicotet de matrícula podem aconseguir una línia amb una ràtio reduïda i molts beneficis», asseguren

Comparteix

Icona de pantalla completa