L’eurodiputat d’Anticapitalistas –escollit en les llistes de Podemos- Miguel Urbán, acaba de publicar «Trumpismos», una acurada anàlisi de l’auge de l’extrema dreta i dels populismes reaccionaris a escala global. Aprofitant el seu pas per València per a presentar el llibre, Diari La Veu aprofita per parlar-hi.
Una sèrie de crisis sistèmiques travessen el nostre temps: escalfament global, fi dels recursos barats i, entrellaçat, declivi de l’hegemonia occidental. Aquestes fan trontollar allò que Urbán expressa com la «utopia capitalista», o siga la del creixement infinit i una promesa de prosperitat per a tothom. La resposta a les incerteses que genera sovint arriba en forma d’un moviment reaccionari que promet el retorn a un passat idealitzat «on podies anar en cotxe fins al centre de València cremant tot el dièsel que volgueres, llençar tots els pesticides i només hi havia gent blanca i famílies heteronormatives». L’auge d’una proposta impossible però que apel·la a les emocions, i que si bé va nàixer a Europa, hui ja és global. De l’Argentina de Milei fins a l’Índia de Modi, passant per l’Israel de Netanyahu, la Rússia de Putin o els EUA de Trump. Precisament va ser la figura de l’expresident dels EUA qui va obrir les portes a l’extrema dreta global a verbalitzar un projecte polític obertament supremacista, homòfob i masclista.
Urbán assenyala també que aquest creixement de l’extrema dreta es dona «sobre les cendres de la derrota històrica de l’esquerra», que hauria perdut la capacitat d’imaginar un futur més enllà del capitalisme, divers i just. «Ara per ara ens resulta més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme i és urgent que l’esquerra recupere la capacitat de crear un imaginari de futur propi tan allunyat dels deliris reaccionaris com del neoliberalisme progressista que ens han portat fins on som».
