Una de les grans comèdies de culte de la dramatúrgia occidental arriba el 14 de setembre al Teatre Talia amb la intenció de quedar-se una “temporada llarga” i disposada a fer que el públic no pare de riure. Es tracta de Per davant i per darrere, una adaptació del clàssic anglés de Michael Frayn, que es podrà veure a València en una versió “més propera” a la idiosincràsia valenciana i amb passes en valencià i en castellà.
Per davant i per darrere és la producció “més ambiciosa” de l’empresa Olympia Metropolitana S.A., amb un elenc de nou actors i actrius valencians: Vanesa Cano, Sergio Escribano, Ferran Gadea, Paula García Sabio, Nelo Gómez, Carme Juan, Paula Llorens, Miquel Mars i Sergio Villanueva, adaptada per Paco Mir, versionada per Juli Disla i dirigida per Alexander Herold.
És un muntatge “arriscat”, ha apuntat el responsable de la productora, Enrique Fayos, qui ha explicat que malgrat comptar amb la col·laboració de la Generalitat i de l’Institut Valencià de Cultura, és l’espectacle que més inversió ha requerit per part Olympia Metropolitana, però confia omplir el Talia durant diversos mesos i eixir de gira a partir del pròxim any.
Al capdavant de la direcció se situa el britànic Alexander Herold, un veterà en conduir la posada en escena d’aquest clàssic de la comèdia. Cal recordar que, amb aquesta, van deu ocasions en què Herold s’ha posat al capdavant d’aquesta comèdia. El britànic ha destacat el valor de l’obra dins del “catàleg de les grans comèdies de teatre occidental” i ha admirat el “coratge” d’Enrique Fayos per generar “indústria” cultural a València i retornar-li la “vida” que tenia fa anys, quan era considerada “la tercera plaça d’Espanya” des del punt de vista teatral.
Així mateix ha enaltit “la professionalitat, el lliurament i el talent” dels intèrprets valencians i de la versió d’aquest clàssic que han aconseguit “fer una obra mestra més propera”. Per al director britànic aquesta funció és “una màquina de fer riures absolutament garantits” i al seu torn, “un gran poema d’amor” cap a la gent que practica la professió teatral. Tant és així que l’obra de Michael Frayn ha sigut traduïda a 28 idiomes i representada en 50 països des de la seua estrena a Londres fa ja més de tres dècades, a més de vista per més de 12 milions d’espectadors a tot el món.
Per davant i per darrere conta la història de dues comèdies en una. La primera, un grup d’actors que interpreta un vodevil bastant ordinari en forma de farsa. La segona, les dificultats que pateix la companyia per a muntar l’obra. Però, per si això no fóra suficient, en el segon acte gira el decorat per a deixar veure la farsa delirant que té lloc entre bastidors: actors i actrius barallant-se en silenci mentre entren i ixen de l’escenari per a seguir la funció com si dins no s’estigueren matant.
Per al productor executiu, Toni Benavent, aquesta és una “advocació pel teatre comercial però de qualitat que genera indústria cultural” per la qual cosa ha instat les institucions a “entendre que han de col·laborar” en iniciatives d’aquest tipus per a generar teixit industrial. Malgrat ser un teatre privat, es “necessita suport”, ha puntualitzat. A més, ha ressaltat com el Talia s’està convertint a poc a poc en el gran teatre de comèdia de la ciutat de València”.
