És 21 d’agost i les previsions meteorològiques anuncien un nou dia de calor apegalosa, d’eixos que lleven les poques ganes que pugues tindre d’eixir de casa. Sort que és diumenge i aprofitarem la jornada per a descansar i menjar-nos una bona paella valenciana en Anna, municipi de la Canal de Navarrés. En arribar allí, el carrer està pràcticament desert. Normal! El sol està pegant de valent. A poqueta nit, quan es nota un cert anar i vindre de vehicles i persones, isc a passejar una estona i em dirigisc al mirador de l’Ermita, que es troba dalt del Calvari i molt pròxim al barri de Las Eras. Ja fa temps que no el visite i vull tornar a contemplar l’alt i esvelt pi roig que hi ha allí i, al seu peu i mirant cap a llevant, retre’m davant la bellesa del Nero i el Montot —allà diuen el Naro i el Muntot— i davant l’esplendor de la vegetació diversa i frondosa que s’escampa des del costat nord de la vila fins a La Fuente Negra. Allí mateix romanen i resistixen amb força els commovedors versos que Pedro Talón va compondre en record del seu estimat Pino Rodeno.
Picat per la curiositat de qui vol saber més, escarbe en la memòria del passat preguntant a uns i altres sobre la vida i l’obra de Pedro Talón. A més, consulte documents sobre el cas en qüestió, especialment d’Emili Martí Balaguer, que és a dia de hui qui més ha estudiat la biografia de l’artista i poeta anner. Seu és el llibre «Pedro Talón Conca, notas y obras» (Asociación Cultural Annera La Ñigasa, 2011). Martí i Talón es van conéixer cap al 1968, quan el primer tenia vint-i-nou anys i el segon, cinquanta-nou.
Pedro Talón Conca va nàixer el 25 de març de 1909 en Anna. Després de cursar l’ensenyament primari al Col·legi La Concepción, dels Franciscans d’Ontinyent, i el batxillerat a un institut de Terol, va ingressar en la Facultat de Medicina de València, carrera que no va poder acabar.
Persona fortament vinculada al món cultural del seu poble, va ser actor i també va dirigir una companyia de teatre local. A l’edat de vint-i-cinc anys, va ser nomenat president de la Sociedad Musical Nueva Artística, càrrec que va exercir entre 1935 i 1937. Talón és, precisament, l’autor de la lletra de l’himne d’Anna.
En l’àmbit polític, va militar en Izquierda Republicana, formació fundada per Manuel Azaña en 1934. En esclatar la Guerra Civil, es va unir al bàndol lleial al govern legítimament constituït, on va arribar a aconseguir el grau de comissari, fet pel qual va ser represaliat pel règim franquista quan va concloure el conflicte bèl·lic [veg. Arxiu General i Històric de Defensa, 1939 (sumari 15305, caixa 16691, ordre 3) i 1948 (sumari 17, caixa 18263, ordre 7); Arxiu General Militar de Guadalajara, Comissió Central d’Examen de Penes, caixes 1 a 201]. Va estar tancat una dècada en diferents centres penitenciaris de València, primerament, a la Presó Model i, posteriorment, al Monestir de Sant Miquel dels Reis. Fins i tot, va ser condemnat a la pena de mort, tot i que al capdavall va ser indultat després de cinc anys de juís i gràcies al seu origen burgés i als contactes que la seua família mantenia amb l’esfera eclesiàstica. Finalment, va recuperar la llibertat en 1951, moment que va aprofitar per a anar-se’n a viure a Barcelona, però per poc de temps.
Instal·lat de nou en el seu poble, es va dedicar a escriure poesia, a gaudir de la natura i el paisatge i, sobretot, a ajudar la gent necessitada i a donar classes particulars, on va ensenyar a llegir i a escriure molts xiquets, xiquetes i joves de la localitat (veg. Mestre a casa [en línia], <https://mestreacasa.gva.es/web/4600145100/123>).
Pedro Talón Conca va faltar en Anna el 30 d’agost de 1970, a l’edat de seixanta-un anys, deixant un gran llegat artístic i poètic, com és el cas del poema «Al Pino Rodeno», els versos del qual pot llegir tot caminant, tot viatger, en un plafó de taulells que hi ha col·locat al mirador de l’Ermita del Crist de la Providència de l’esmentada població de la Canal de Navarrés.
Al Pino Rodeno
¡Has muerto, Pino Rodeno!
Has caído
como un héroe, abatido
por la negra tempestad.
¡Ay, Pino, Pino Rodeno,
que no te puedo olvidar!
Tú viste pasar mi infancia
bajo tu copa redonda,
pino hermoso,
pino fuerte,
dulce pino de mis sueños
amable y acogedor,
para mis ojos de niño,
parecías un abuelo
grande y bueno
que me tendías los brazos
con amor.
¡Cuantas veces
tu robustez he admirado!
¡Cuántas veces
tu belleza
con entusiasmo he cantado!
¡Con qué orgullo
bajo tu sombra he pasado,
pino amado,
y al mirarte con fervor,
me he sentido emocionado!
Centinela de la Ermita
bajo la Luna y el Sol.
Tus raíces hondas, largas
nos llegaban
hasta el mismo corazón.
Eras nuestro,
algo familiar y tierno,
de espiritual valor.
Por eso, al verte caído,
lágrimas hemos vertido
de dolor.
Una piña de tus ramas
he arrancado
y en la maceta de cariño
he plantado.
Y es que te he querido mucho
pues has sido de mi pueblo
un purísimo ideal.
Y cuando pasen los años,
al ver tus ramas brotar
con ilusión y esperanza,
mi mente recordará.
¡Ay, Pino, Pino Rodeno,
que no te podré olvidar!
