L’Ajuntament de Pedreguer (la Marina Alta) ha conclòs la restauració d’un forn d’escaldar històric, una joia del patrimoni local descoberta recentment durant les obres de millora de l’entorn del Dipòsit d’Aigua Municipal, situat a l’avinguda Maria López. Aquesta troballa aporta un testimoni valuós del passat agrícola i artesanal de la vila.
El forn restaurat, construït en pedra, destaca per la seua base robusta, una xemeneia circular superior i una obertura frontal que servia per alimentar el foc amb llenya. Aquestes característiques, perfectament conservades, són exemples de l’arquitectura tradicional utilitzada per a preparar i processar productes agrícoles com ara la pansa.
La intervenció, a càrrec dels germans Noguera, ha inclòs la neteja de l’estructura, la consolidació de les parets de pedra i la restauració dels elements originals, tot respectant al màxim la tècnica constructiva tradicional. A més, s’ha adequat l’entorn immediat amb la finalitat de millorar l’accessibilitat i potenciar el seu valor didàctic i turístic.
Aquest forn d’escaldar representa un fragment de la vida quotidiana dels avantpassats de Pedreguer. Per això, aquesta actuació no sols posa en relleu la importància de conservar el patrimoni cultural, sinó que també reforça el compromís del municipi amb la recuperació i difusió del seu llegat històric.
La regidora de cultura, Noèlia Garcia López, i el regidor d’obres públiques de l’Ajuntament de Pedreguer, Jose Vicente Cabrera, han manifestat que «amb aquesta iniciativa, es convida la ciutadania i els visitants a gaudir d’un entorn que combina història, cultura i naturalesa. A més, el forn restaurat es presentarà com un recurs pedagògic per a escoles i grups interessats a conéixer més sobre les tradicions locals».
L’escaldada del raïm
L’escaldada del raïm necessita el treball de diverses persones, moltes mans, sobretot si el procés s’ha de repetir diverses vegades. El sistema s’articulava a través de l’estructura familiar i mitjançant la col·laboració de veïns i veïnes, de manera col·lectiva i alterna, ajuda recíproca. Aquell que ajudava seria després ajudat i aquells que no podien retornar el treball o la jornada, empraven renders o pansers.
Les tasques eren dividides en tres colles: els homes, les dones i els xiquets. Cada grup amb unes obligacions establides i conegudes per tots i totes: l’avi dirigia la tasca masculina; l’àvia, la femenina, i els xiquets a la lliure demanda dels majors. L’home de més edat era l’encarregat d’encendre el forn, així com de determinar el punt de preparació del lleixiu per al correcte tall de la pell del raïm de moscatell, com havia vist fer a son pare i al pare de son pare. El jove de la família acompanyava l’home de més edat per a encendre el forn i posteriorment era qui mantenia viu el foc durant tot el procés. Els més xicotets eren els encarregats de col·locar els cinc pilons als canyissos per a poder empilar-los. Una vegada la caldera bullia, s’incorporava tota la família, així com veïns i veïnes, i si escau, renders o pansers.
Els homes: per raons de força i de rol patriarcal, assumien les tasques d’escaldar, un d’ells per a col·locar el raïm del cabàs a la cassa, i un altre (escaldador) per a introduir el raïm de moscatell amb la cassa dins de la caldera, així com dipositar-la sobre els canyissos. També s’encarreguen del trasllat dels canyissos al sequer, així com d’empilar i desempilar, i girar els canyissos o donar la volta al raïm el tercer dia.
Les dones: les escampadores s’encarregaven d’escampar els xanglots escaldats sobre els canyissos, i si era necessari també dividir-los en parts més xicotetes, «desxinglotar». També donaven avís a l’escaldador sobre el tall de la pell, ja que el fum li impedia la visió, fent ús de l’expressió «talla o no talla, si talla massa o talla allò que ha de tallar». Reforçaven o completaven també la funció de trasllat dels canyissos, així com d’apilar i desempilar segons la major o menor presència d’homes dedicats a aquesta tasca. Participaven a girar els canyissos o el raïm al tercer dia d’exposició al sol. I també assumien les funcions de retirar les raspes, triar la pansa, apartar la més xicoteta (de Corint), classificar i encaixonar-les segons el seu calibre i valor per a la comercialització.
La cultura valenciana del segle XX va compilar tot aquest ritus de la memòria col·lectiva de la Marina Alta, i apareix així documentada de manera pictòrica. Així, Joaquim Sorolla ens ofereix a partir de l’any 1900 en la seua obra pictòrica l’estampa fidel del procés de l’escaldada a través de diversos personatges que apareixen, cadascun, ocupat en un treball diferent, quedant així atribuïdes les funcions.
