La Fábrica de Hielo del Cabanyal acull la mostra a partir del 20 d’octubre de Ciutats de paper. Aquesta serà la primera exposició del jove estudiant d’Arquitectura Pau Olmo (València, 1996), qui davant la immediatesa de l’exposició es definia “nerviós” pel debut, i alhora, “content” pel fet d’exposar i per “com s’està formalitat” tot plegat.
Olmo dibuixa des de fa temps, ens reconeixia, fins que arribà a la conclusió que tenia davant seu “una col·lecció de dibuixos en un calaix”. Ciutat de papers, com el títol del recull deixa entreveure, porta implícit un itinerari. Explicava a La Veu que sovint fa viatges, no de manera premeditada, sinó amb familiars o amics i que ha tingut des de fa temps la necessitat de dibuixar llocs. Plasmar-los, “com aquell que arriba i fa una foto, amb la finalitat d’emmagatzemar-los com a record”. La diferència però, és que Olmo s’hi plantejà fer un record gràfic, “fer inventari dels llocs que visite i que tenen alguna connotació per a mi, que em criden l’atenció o que simplement m’agraden”.
En Ciutats de Paper, “he intentat que encara que siguen viatges atemporals i diferents, mostrar que tots tenen el mateix traç i dibuix, on es veu la direcció que vull seguir. Al remat el recull mostra “un itinerari il·lustrat que d’alguna forma tracta de fer inventari dels viatges que he anat fent al llarg del darrer any així com de paisatges que em són familiars i formen part de la meua quotidianitat”.
La finca roja de la mostra Ciutats de paper, del dibuixant Pau Olmo (València, 1996).
L’exposició en la seua essència està formada per una sèrie de trenta dibuixos agrupats en quatre ciutats ben diferents. Malgrat això, insisteix Olmo “s’ha d’entendre des de la globalitat, on el nexe d’unió entre elles és la utilització d’un mateix llenguatge gràfic”. D’aquesta manera, l’espectador pot seguir una seqüència temporal on es pren com a punt de partida la ciutat de Nova York i tanca amb Copenhage, “es veu la meua maduració, la feina d’anar aprenent coses a mesura que, entre viatge i viatge, avance la meua formació”.
Pau Olmo tracta d’aconseguir plasmar, “d’una manera senzilla i sintètica un paisatge urbà i arquitectònic de tots aquells llocs que mitjançant el dibuix a poc a poc he anat descobrint i redescobrint”. “Per a mi és una forma alternativa d’aportar una perspectiva diferent de la ciutat, entenent-la com un objecte d’estudi, més detallista, però en cap moment sense abandonar l’abstracció i la interpretació personal en el traç. És quasi una visió analítica en molts casos, ja que a través del dibuix es capten molts més elements que normalment passarien desapercebuts. Els dibuixos pretenen interactuar amb l’observador ja que aquest pot trobar il·lustrat el seu institut, el carrer de sa casa, la ciutat on va viatjar a l’estiu…”, i per tot això, com explicava anteriorment, Ciutats de papers, tot i ser la primera exposició d’aquest dibuixant en formació, ”és molt més que una producció artística, a nivell personal és la història de moltes vivències i sensacions”.
El dibuixant Pau Olmo (València, 1996).
De moment però, Ciutats de paper serà visitable a partir del 20 d’octubre, “no hi ha una data tancada per a despenjar-la, apunta el dibuixant. Quan això passe, i mentre hi siga a les parets de la Fábrica de Hielo, seguiré estudiant arquitectura”, perquè ser dibuixant, tot i que “ho veig i m’agradaria”, ara per ara no em plantege professionalitzar-me” diu l’artista mostrant-se dempeus al terra. Ara bé, “no vull que dibuixar siga un hobby, i no voldria que fóra només una exposició, sinó continuar dibuixant i arribar on es puga, sempre simultaniejant l’arquitectura i el dibuix”, tot i que això de ser dibuixant, reconeix “ho veig difícil”.
Aquest estudiant d’arquitectura, compta amb una convicció estètica personal, el dibuix en blanc i negre, amb el qual dibuixa edificis, primer tirant els singulars, les persones, afegint l’atmosfera, la densitat, etc. “Seguiré aquesta línia fins que em canse, encara que m’agradaria incorporar color als dibuixos”, ara per ara “sense resistir-me al canvi”, com deia, “seguiré així”.
