Marc Martorell / Carcaixent.
Des del 9 d’octubre s’exposa a la biblioteca pública municipal de Carcaixent una curiosa exposició artística, +pas+. El títol, senzill i juganer amb el llenguatge, resumeix la idea que hi ha al darrere d’aquesta original i arriscada exposició.
La història de +pas+ arranca amb la publicació del poemari de Lluís Navarro Mosquera, Espasmes (El petit editor, 2014) on l’autor proposa una fusió entre el llenguatge poètic i el llenguatge de la imatge il·lustrada de manera que el poema no s’entén sense la imatge i a l’inrevés.
A partir del poemari, artistes d’arreu del món, des de Jerusalem fins a Londres, tot passant per artistes de les nostres terres, han anat triant algun dels poemes d’Espasmes i n’han fet la seua visió del poema il·lustrat.
En paraules del propi Lluís: “Des del moment que vaig saber que tot el que m’estava passant era real, i que la meua obra anava a arribar a llocs, vaig començar a pensar en la manera de com fer tot allò extensible, com podia compartir-ho per a que tot es multiplicara i aleshores, tinguera encara més sentit. Com podia, d’alguna manera, agrair la inspiració a gent que ha estat o ha format part del meu propi procés creatiu, directa o indirectament.
Al capdavall, la meua màxima és que arribe el missatge (o algun missatge) a quanta més gent millor, i si en el mateix camí puc presentar l’obra d’un munt d’amics que formen part també d’aquest món que és, sovint, tan difícil, la idea no podia ser més redona.
Ja vaig explicar en el seu dia el que és un espasme poètic. Ara, amb els “més Espasmes” el que està passant és que el cercle es tanca, és impressionant quan algú altre t’ensenya la seua interpretació de les teues paraules, i et porta a un lloc totalment distint, són ells, finalment els que m’espasmen a mi. Això deu ser la inspiració; la inspiració al final d’un camí que em torna al principi per a tornar-lo a recórrer guiat, o de la mà, per grans artistes i persones que m’estan explicant el que jo abans he dit, i que, a la vegada, diuen ells amb un altra veu i cap a gent nova. Fins i tot el nom de la exposició no ha pogut romandre quiet davant de tot açò, el que en un principi anaven a ser “més espasmes”, han acabat sent “M’espasmes”. I jo de tot aquest projecte tan sols en tinc la culpa. Els artistes són ells.
El propi Lluís Navarro, a més a més, ha col·locat junt a les obres alguna manera de contactar amb l’autor de cadascuna, bé el telèfon de l’artista, bé el facebook personal, o el twiter. A l’exposició podem trobar instal·lacions, quadres, escultures, fotografia, vídeo, imatge digital. Potser, crida l’atenció una instal·lació videogràfica que funciona a partir de la lectura d’un dels poemes d’Espasmes, La terra dels oblidats, on fins i tot amb bufar davant el micròfon que presideix la instal·lació, veiem com la pols de la imatge va deixant pas velles fotografies. Una barreja colorista i multidisciplinar que va més enllà d’una exposició convencional. Afanyeu-se, estarà oberta de 19h a 21h només fins al 16 d’octubre.
