Ferran Suay explica una experiència positiva relativa a l’ús del valencià:
«Hui, en arribar a la porta d’un basar, la dependenta m’ha indicat que no podia aparcar la moto enfront de la porta. L’he aparcada en un altre lloc i, en entrar, ella m’ha donat les gràcies en castellà. Li he respost “gràcies a tu” i, immediatament m’ha dit “Bon dia”.
Pel somriure que ha fet he entés que estava contenta i li he preguntat on podia trobar el producte que buscava. M’ha respost en un valencià deficient però comprensible. El fet que haja optat per fer l’esforç de contestar-me en valencià indica -em sembla a mi- que li ha agradat que m’hi adreçara en valencià. La dona és d’origen africà i supose que la immensa majoria dels valencianoparlants (incloent-hi els qui es consideren valencianistes) li parlarà sistemàticament en castellà, sense donar-li l’oportunitat de practicar el valencià que sap, que és l’única estratègia que li permetria millorar-lo.
Tenim un govern foraster que pretén exterminar el valencià com més prompte millor. Això és cert. Que els valencians li ho posem molt fàcil quan ens comportem com autèntics cagacalces sense dignitat i amaguem la llengua de primer moment, també és cert.»
Factors de la interactuació positiva
Crec que la interactuació positiva en valencià de Ferran Suay amb la dependenta del basar ha estat almenys per dos factors: a) pel desenrotllament amable i educat del seu paper com a client i b) per la simpatia i empatia de la dependenta cap a nosaltres els valencianoparlants.
Les predisposicions que pot tenir, en principi, cap a nosaltres un castellanoparlant poden ser: a) hostilitat, b) indiferència, c) receptivitat, d) simpatia (activa o passiva) o empatia (activa o passiva). En el suposat cas que l’interlocutor castellanoparlant siga receptiu, simpàtic o empàtic cap a nosaltres, si volem que la interactuació siga positiva, exclusivament en valencià o en alternança de codi, nosaltres també hauríem de correspondre-hi i ser-ho amb ell. La forma, evidentment, vosaltres mateixos.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
