Miquel, veí de València informa que, fent un ús exploratori del valencià a la ciutat de València, per atzar, va parlar en valencià, en llocs i dies diferents, amb diversos joves valencians castellanoparlants d’una edat al voltant dels 35 anys. La conversa era fluïda i sempre en valencià. En cap moment, canviaven al castellà. I, quan els preguntava on l’havien aprés, tots responien el mateix: a l’escola –cosa que Miquel ja sospitava.
I, potser, aquests fets podrien arribar a ser regulars –sempre, és clar, que hom faça un ús exploratori del valencià. Cal tindre en compte que, a partir de la Llei d’Ús i Ensenyament (1983) hi ha generacions i generacions d’escolars valencianoparlants alfabetitzats en valencià, una mena de nouvinguts, que, tal vegada, estan esperant que hom se’ls adrece en valencià. Per cert, uns encontres, per ara, poc freqüents gràcies al típic ús restrictiu dels valencianoparlants. Vosaltres mateixos!
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavorix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
