Acabem la sèrie dedicada al ressorgiment de les biblioteques més afectades per la dana del 29 d’octubre del 2024 just quan fa exactament deu mesos que va ocórrer la catàstrofe. Ho fem parlant amb Yolanda Puchades, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes (COBDCV) en el moment en què es va produir el desastre, i amb Teresa Gomis, la presidenta actual de l’entitat. Iniciem la conversa amb Yolanda Puchades.
El dia de la dana, vosté estava al capdavant del COBDCV. Quan va ser conscient de la magnitud real del desastre patit en algunes de les biblioteques de la zona devastada?
Nosaltres ens vam posar des del minut zero a intentar recopilar la màxima informació. En un primer moment, vam enviar correus electrònics a totes les persones responsables de les biblioteques, perquè les comunicacions telefòniques es tallaven, no estaven operatives. Tot i això, si la catàstrofe va tindre lloc un dimarts, el diumenge següent ja vam presentar un informe a la Conselleria de Cultura en què indicàvem quines eren les biblioteques danyades, qui n’era el responsable i el grau d’afectació, i també totes les dades de contacte. A més, paral·lelament, vam estar treballant en un pla de recuperació dels centres. Com que volíem avançar, vam consultar les directrius estatals i internacionals sobre desastres, i vam fer un protocol, una base a partir de la qual treballar amb la Conselleria en la recuperació de les biblioteques. D’altra banda, el mateix diumenge, cinc dies després de la dana, es va posar en contacte amb nosaltres el Ministeri de Cultura, i també els vam fer arribar aquesta informació. També la vam enviar a la Diputació de València. És a dir, tota la informació que nosaltres vam recopilar la vam fer arribar a les institucions públiques, perquè la tingueren de primera mà.
Per tant, el Col·legi va actuar de seguida.
Sí. Nosaltres, sí.
Tanmateix, el que hem pogut confirmar en les entrevistes que hem fet és que la resposta institucional del govern valencià no va ser tan ràpida.
No. A banda del fet que el desastre ens va superar, pense que no va ser ni ràpida ni coordinada. Finalment, quan vam poder parlar amb la Conselleria, ens van dir que anaven a remetre un qüestionari, dirigit a totes les àrees de cultura, per a diagnosticar la situació; però això nosaltres ja ho havíem fet. Després vam parlar amb el Ministeri i ens van dir que ho tornàrem a passar. Enteníem que tothom volia ajudar, però si la coordinació haguera estat millor entre les diferents institucions, crec que no ens hauríem desesperat tant i que no hauria estat tan lent. Tinc aquesta sensació.
Després d’aquests primers informes, quin és el contacte que van mantindre amb els responsables de les biblioteques arrasades?
Vam haver de preparar una campanya de suport als professionals que estaven al capdavant dels centres afectats. Tothom volia ajudar i, en general, la gent pensa: biblioteca igual a llibres. Llavors va haver-hi una allau de llibres, moltes persones es van bolcar en la donació de llibres. I, és clar, si les biblioteques eren plenes d’humitat i no hi havia prestatgeries…, l’acumulació de llibres es convertia en un problema. Era necessari seguir un protocol. Primer calia avaluar, recuperar el que es podia, i després restablir el servei. Les biblioteques no podien assumir caixes i caixes de llibres. Un volums que tampoc no sabien si els venien bé o no. Aleshores, ho vam haver de paralitzar una mica. Vam fer una campanya a les xarxes socials, de la qual també es van fer ressò els mitjans i, al mateix temps, vam demanar a companys de la federació estatal de col·legis i associacions de biblioteques que, per favor, aturaren l’allau de llibres. Perquè, sens dubte, el voluntariat és bo i agraïm moltíssim l’ajuda, però el que necessitem són polítiques bibliotecàries fortes i que actue l’Administració.
No hi havia manera de gestionar tanta donació. Ni mitjans, ni personal, ni lloc on emmagatzemar els llibres…
Exacte. Vam haver de frenar les donacions, una cosa que algunes persones no van entendre. Fins i tot, amigues meues no entenien que les donacions havien de ser controlades, perquè les biblioteques es veien sobrepassades. Nosaltres preguntàvem als centres què necessitaven amb més urgència i, al principi, eren coses com ara deshumidificadors, teclats i ratolins, monitors…
Hi ha coses que ha enumerat que són fàcils de reposar.
Els ordinadors i els deshumidificadors van ser donacions particulars. Nosaltres, intentàvem afavorir tots els nostres col·legiats, les biblioteques; perquè, al cap i a la fi, és el treball de tota una vida. Entenia la desesperació dels bibliotecaris, però des del Col·legi també volíem deixar clar que eren necessàries polítiques bibliotecàries més potents, que no es podia reconstruir tot el que s’havia perdut a través de donacions i del voluntariat. I després teníem un segon problema: ens posen dins d’indústries culturals, però el nostre fi no és econòmic. Jo entenc que la finalitat de les editorials, és clar, és econòmica, i ho han perdut tot. També les llibreries; però la nostra finalitat no és guanyar diners, és social. Si concedeixen ajudes i són per a indústries culturals, les biblioteques ens quedem una mica als llimbs.
Va deixar el càrrec de presidenta el febrer passat. Com va viure aquesta catàstrofe personalment?
La veritat és que, a banda de tot el que t’he dit, personalment, aquesta situació em va afectar molt, perquè conec molta gent perjudicada, són col·legiats nostres. T’afecta perquè ets professional, encara que jo no treballe en biblioteques, és la meua professió. I et desesperes, perquè voldries que tot funcionara com abans. Al teu cap tens molt clar com es poden solucionar les coses. La cultura és tan important com qualsevol de les altres àrees. I ens agradaria, sobretot, que hi haguera polítiques bibliotecàries més fortes. Ho necessitem perquè tot vaja bé. I si passa una altra vegada això, que puguem saber com actuar. Ho necessitem… i molt.
Encara cavil·la què es pot fer per a millorar…
Sí. Jo vaig fer un “màster accelerat” de directrius europees de recuperació. Ho vaig consultar tot… Perquè, al final, dius, “com puc ajudar?” I faig el que puc per ajudar els meus companys. Era presidenta del COBDCV i tenia una responsabilitat amb els col·legiats. Després ens han agraït moltíssim la feina que hem fet. Però sempre tens una espineta clavada, perquè penses que podries haver fet més. I això que hem fet el que hem pogut. I moltes vegades ens hem oferit a l’Administració Pública, i ens hauria agradat que ens hagueren tingut més en compte. Ens hauria agradat que la resposta haguera estat diferent. I, sí, vaig deixar la presidència i em vaig quedar en la Junta. Teresa Gomis, la presidenta actual, ja estava en la Junta, com a secretària, i també ho va viure intensament… Necessitem el suport per a continuar, perquè som conscients que açò va per llarg. Hem de continuar lluitant perquè hi haja una xarxa de biblioteques més potent i més forta.
Continuem la conversa amb Teresa Gomis
Vosté és la presidenta del COBDCV des del febrer passat, però, quan va passar tot, ocupava el càrrec de secretària.
Sí, era la secretària i també formava part de la comissió que estava en contacte amb les biblioteques. No els primers dies, perquè la comunicació telefònica era impossible; però al cap de tres o quatre dies, ja vaig poder parlar amb les persones responsables de cadascuna de les instal·lacions afectades.
Per tant, va viure de manera directa la gestió del moment del desastre i ara, com a presidenta, el procés de recuperació de les biblioteques. Quina valoració en fa deu mesos després de la dana? Quin és l’estat de les instal·lacions?
El que cal destacar és com els professionals s’han entestat a obrir els centres. Des de les biblioteques es fa un treball d’atenció al públic directe, un servei molt proper i molt important per a la ciutadania. I això s’ha notat molt quan han estat tancades. Per tant, així que s’ha pogut, s’han obert, encara que fora amb serveis mínims. No s’ha tingut en cap cas una actitud passiva, al contrari, els professionals s’han esforçat molt per recuperar els edificis danyats.
El COBDCV, com ha explicat Yolanda Puchades, va fer tots els informes pertinents i es va mobilitzar per a aconseguir ajudes; tanmateix, la resposta no sempre ha sigut l’esperada.
S’entén que en uns moments de caos, els ajuntaments, que són els responsables de les biblioteques de titularitat municipal, han tingut molts fronts oberts. És cert que un ajuntament sol no pot fer front a tot i necessita ajudes. També és cert que una part de les ajudes destinades a la reconstrucció dels espais culturals va vindre del Ministeri de Cultura. Unes ajudes per als edificis. No oblidem que, en municipis de més de 5.000 habitants, les biblioteques són serveis bàsics, i, per tant, havien de ser un dels primers serveis atesos. Simplement, perquè ho diu la llei i perquè l’ajuda anava en aquest sentit.
I està prevista la concessió d’altres ajudes?
Des del Col·legi, teníem un projecte de col·laboració per a les ajudes amb la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana. Ja fa un temps, es van fer les gestions pertinents, però en aquest moment això està parat, i no sabem com continuarà. No sabem si finalment tindran en compte les idees o la col·laboració que vam oferir per a la rehabilitació dels espais, per a tornar a posar en marxa els serveis i fer una millora de condicions… El Col·legi va fer una proposta clara: proposar uns màxims per a aconseguir uns serveis del segle XXI, amb tot el que necessita la ciutadania d’un servei públic del segle XXI. Uns serveis especials, els millors possibles, per a unes poblacions que han patit molt. S’ho mereixen. I en fi, sí que vam parlar, vam fer diverses reunions, però ara mateix el projecte de col·laboració per a les ajudes està parat. A més, com que la titularitat és municipal, els consistoris, empentats pels bibliotecaris, han anat obrint les instal·lacions com han pogut o han considerat. No totes les biblioteques estan a ple rendiment, però sí que s’han recuperat alguns serveis de préstec o els clubs de lectura…, perquè ho han demanat els usuaris.
Per tant, cal esperar la resposta de la Conselleria.
La idea és que hi ha d’haver ajudes per a aquestes biblioteques per part de la Conselleria. Tanmateix, ara, això està parat. No tenim una resposta que ens indique com es gestionaran. Una de les possibilitats era que es tramitara en les ajudes ordinàries del 2025, que encara no han eixit. Les del 2024 ja no van eixir; però aquestes sí que estan pressupostades. Esperem que hi haja possibilitat d’aconseguir una dotació especial per a aquests pobles. Ara bé, com dic, tot això són possibilitats, i ara mateix no en tinc més informació.
Vosté, com a bibliotecària a Guadassuar, també va patir els efectes de la dana.
Sí. Les instal·lacions no es van veure afectades, però sí bona part del poble. I el veïnat va demanar a l’Ajuntament que tornara a recuperar les activitats vinculades a la biblioteca com més prompte millor, perquè ho necessitava. A la biblioteca, no hi va entrar l’aigua, només va arribar fins al primer escaló. Tot i això, es van cancel·lar i ajornar algunes activitats, ja que no ens semblava convenient fer-les en aquell moment. La gent no estava per a celebracions. Unes altres, les més regulars, com ara els clubs de lectura, sí que van continuar. De fet, en la primera reunió postdana es va notar que tot el món necessitava traure fora tot el que havia patit, i parlar del que havia passat.
Des de la presidència del COBDCV, com valora el treball d’aquests mesos dels bibliotecaris més afectats?
Cal destacar l’impuls i la força del personal bibliotecari. Un treball honest, dedicat a la ciutadania, perquè que es vol oferir sempre el millor servei, encara que les condicions no siguen les desitjables. S’han esforçat molt. Ens han limitat un poc les ajudes de l’Administració, però hi ha altres entitats que s’han mobilitzat. Aquesta mateixa setmana hem signat una carta de suport de la Fundació Mussol, que està treballant també perquè es duga a terme una rehabilitació especial d’algunes de les biblioteques danyades, amb serveis millors, i sistemes de prevenció de possibles catàstrofes futures. Una mirada cap al futur, molt interessant, i nosaltres, des del Col·legi, també volem donar suport a aquesta classe d’iniciatives. Ara cal oferir els millors serveis possibles i posar el focus en el fet que, si es tornara a repetir, hem de saber com actuar, com previndre i com funcionar. Hem d’estar preparats. Sé que en moments de caos, l’Administració ha d’atendre molts fronts, però les biblioteques són un servei de referència des del punt de vista cultural, això vol dir informació, vol dir esplai, vol dir trobada, moltes coses, i no poden oblidar-nos-en.
Els reconeixements són importants.
Sí, el maig passat, dins dels Premis Reconeixement de la Cultura, que atorga la Diputació de València, la Institució Alfons el Magnànim, dirigida aleshores per Enric Estrela, va concedir un premi al COBDCV per la tasca de suport, coordinació i recuperació de les biblioteques afectades per la dana. Va ser un guardó que ens va alegrar molt.
