La cadena Panaria ha emés un comunicat oficial en què lamenta «profundament» la situació viscuda el passat divendres 11 d’abril per Moisès Vizcaino, editor de Diari La Veu, qui va denunciar a través de les xarxes socials que havia patit un cas de discriminació lingüística en un establiment de la cadena situat al carrer Hospital de València. Segons va relatar, va demanar un café amb llet per emportar-se’l, en valencià, un dels treballadors li va exigir que parlara en castellà i una cambrera el va titllar de «maleducat».
En el comunicat, Panaria expressa les seues «més sinceres disculpes» i agraeix la fidelitat del client, a qui consideren «habitual». L’empresa afirma estar «compromesa amb la diversitat lingüística i cultural de totes les persones» i lamenta «sincerament» que Vizcaino «no rebés l’atenció adequada en expressar-se en valencià».
A més, anuncien que reforçaran el seu protocol d’atenció al client «amb l’objectiu de garantir el nostre compromís que totes les persones reben un tracte respectuós, professional i de qualitat».
La responsable de comunicació externa de Panaria, Marta Montesinos, també es va posar en contacte amb el mitjà a través del correu electrònic per demanar més informació sobre els fets i traslladar l’interés de la companyia en conéixer detalladament què havia passat.
Vizcaino va explicar que fa anys que freqüenta aquest establiment els divendres al matí després de participar en les tertúlies de Ràdio Klara. En aquesta ocasió, però, va notar un canvi en el personal i va rebre un tracte despectiu per parlar en valencià. A més, va denunciar que, mentre els turistes eren atesos amb normalitat en altres idiomes, ell va ser interpel·lat amb to agressiu per parlar la seua llengua, la qual ostentat el valor de cooficialitat en el territori valencià segons l’Estatut d’Autonomia.
No és un cas aïllat
Davant dels fets, la Plataforma per la Llengua ha posat a disposició del periodista el seu servei de queixes per tal de tramitar una denúncia formal.
Aquest cas se suma a altres denúncies recents per discriminació lingüística, com la d’una usuària d’un centre de salut de Cocentaina (Comtat) o la d’Àlex Gisbert durant una visita al castell de Benissanó (Camp de Túria). Aquestes situacions evidencien, segons diversos col·lectius, una problemàtica quotidiana que afecta els valencianoparlants i que sovint queda invisibilitzada.
Segons l’informe més recent de Plataforma per la Llengua, durant l’any 2023 es van registrar 2.328 queixes per discriminació lingüística a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, la qual cosa representa un augment del 8,5% respecte al 2022. Aquest increment s’atribueix tant a una major visibilització de l’entitat com a una creixent consciència ciutadana sobre la situació del català. El sector privat va concentrar el 63% de les queixes, destacant la restauració i l’hostaleria, mentre que en l’àmbit públic, el sector sanitari va ser el més assenyalat, amb un 38,2% de les denúncies.
Vizcaino concloïa el seu testimoni a les xarxes socials lamentant que aquest espai de confort lingüístic «se m’ha acabat».
