Betxí (la Plana Baixa) acollirà la presentació de la biografia Vicent Tomàs i Martí, 1898-1924, d’Òscar Pérez Silvestre, dins de la programació d’actes de celebració del 9 d’Octubre. La cita tindrà lloc al Palau Castell aquest dijous a les 19 hores i comptarà amb l’autor; la regidora de Cultura, Núria Meneu; el jurista i politòleg Vicent Franch, i el director executiu de la Fundació Irla, que ha editat el llibre, Josep Vall.
Enguany, entitats locals i d’àmbit valencià commemoren el centenari de la mort del líder del nacionalisme valencià i escriptor Vicent Tomàs i Martí (Artana, la Plana Baixa, 1898-1924) amb diversos homenatges. El Grup d’Estudis Vicent Tomàs i Martí actua de paraigua per a l’acollida i la coordinació de totes les activitats que es promouen al voltant de la seua figura al País Valencià.
Així, el 27 de gener, República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu van dur a terme un acte d’homenatge al polític valencianista al cementeri d’Artana, i el 17 de febrer, hi va haver una ofrena floral a la seua tomba i es va recordar l’activitat que va orientar a la consolidació del nacionalisme fora de la ciutat, centrat en els problemes agrícoles que afectaven la seua comarca natural, la Plana.
L’endemà, 18 de febrer, Acció Cultural del País Valencià, Decidim i l’Ajuntament de Betxí van convocar un nou Aplec a la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí, iniciats per Tomàs i Martí el 1920 amb la finalitat de posar en contacte els valencianistes esparsos pels pobles de les comarques valencianes i traçar plans d’actuació.
La memòria de Vicent Tomàs i Martí ha perdurat gràcies sobretot als estudis que Vicent Franch va començar als anys 70 i als del filòleg Òscar Pérez Silvestre, autor d’aquesta biografia , que ha tornat a revisar totes les investigacions precedents i ha dut a terme una lectura atenta dels articles de Tomàs publicats entre 1916 i 1923 i la correspondència conservada, amb la intenció d’extraure’n l’ideari que emanen en uns anys especialment efervescents per al valencianisme polític. A més, està en procés l’estudi i la publicació de la seua obra literària completa, una part de la qual resta inèdita i manuscrita.
La trajectòria de Tomàs i Martí
Vicent Tomàs i Martí es va iniciar en el valencianisme als setze anys i hi va estar estretament compromés des del moment en què va començar els estudis de Medicina a València. Va militar en la Joventut Valencianista entre 1916-1923, fou el fundador de l’Agrupació Escolar Nacionalista (AEN) el 1918, membre de l’entitat Nostra Parla a València (1918-1923) i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana (1921-1923). Desencisat pels pocs fruits que recollia la Joventut Valencianista al Cap i casal i per la ideologia difusa de la Unió Valencianista, el 1919 va impulsar amb Carles Salvador la creació de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes, la qual es va encarregar de portar la doctrina nacionalista als pobles i de la convocatòria dels quatre Aplecs de Betxí, entre 1920 i 1923. La seua militància girava a l’entorn de quatre eixos interconnectats: la crítica implacable al caciquisme rural valencià; la iniciativa de traure, per primera vegada, el nacionalisme de la ciutat de Valencia; l’agrarisme radical, i el rebuig furibund al centralisme.
La seua memòria es va recuperar el 1980, gràcies sobretot als estudis de Vicent Franch i Ferrer que naixien a partir de l’esbós que Alfons Cucó havia fet al seu clàssic El valencianisme polític (1971). Aquests treballs van ser actualitzats a partir del 1995 i han continuat fins al moment actual. Tot i això, Tomàs i Martí s’ha convertit en una mena de mite del nacionalisme valencià per la seua mort inesperada als 25 anys, quan principiava la dictadura de Primo de Rivera. Durant la II República fou un personatge recordat i homenatjat, un exemple de treball i constància al servei del poble valencià que buscava l’expansió del valencianisme i seua la transversalitat en tot l’espectre polític. La llarga dictadura franquista el va tornar a soterrar, i el valencianisme dels anys 60 no va tindre presents aquells referents de la dècada del 1920.
