Òscar Escuder ha estat reelegit president de Plataforma per la Llengua aquest dissabte en el marc de l’Assemblea General Ordinària anual de l’entitat, celebrada a l’Ateneu Barcelonès. Escuder continuarà al capdavant de l’organització durant els pròxims quatre anys i disposarà d’una executiva integrada per 25 persones més, de les quals 13 han estat elegides en aquesta assemblea. A més de la tria de les persones, l’Assemblea General Ordinària també ha aprovat el pressupost i el pla d’activitats del 2024, i ha avalat la memòria d’activitats i l’estat de comptes del 2023.
Com en les edicions anteriors, l’assemblea s’ha fet en format híbrid i ha permés als socis participar-hi i votar-hi de manera presencial i telemàtica. Després de la projecció d’un videoresum de l’activitat del 2023 i d’un parlament del president de l’entitat, Òscar Escuder, l’assemblea ha votat els diferents punts de l’ordre del dia, que una àmplia majoria dels socis assistents ha validat.
S’hi escollien 13 càrrecs de l’executiva, atés que aquest organisme es renova de meitat en meitat cada dos anys, i ara fa dos anys ja es va escollir l’altra meitat de càrrecs. Enguany, els socis han reelegit Òscar Escuder com a president i han ratificat tots els candidats de la candidatura «El futur, en català». D’aquesta manera, Ivan Solivellas continuarà sent el delegat de les Illes Balears; Toni Royo, el del País Valencià; Marcel Padrós, el tresorer; Berta Serra, la coordinadora d’Educació; Carles Solà, el coordinador de Cultura, Lleure i Joventut, i Daniel Mundet, Susana Pérez, David Poudevida i Roger Torrents, vocals. A més, el fins ara vocal Eloi Planas passa a assumir la coordinació d’Activisme; Marina Garcias s’incorpora com a coordinadora d’Administracions públiques, i Xavier Dengra és el darrer dels nous vocals (i ocupa el lloc que abandona Àlex Hinojo). Pel que fa a la composició de l’executiva, s’han ratificat els tres membres que s’hi han incorporat per substitució d’altres membres en l’últim any: Mauro Mulas, com a delegat de l’Alguer, i Ariadna Mas i Teresa Vilà com a vocals.
Incrementar voluntaris
En el seu discurs com a candidat a la presidència de l’entitat, Òscar Escuder, ha recordat que l’aspiració de Plataforma per la Llengua és que arribe el dia que s’haja de «dissoldre», en el sentit que, d’aquesta manera, la situació del català seria de plena normalitat i no caldria l’existència d’una entitat de defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants. Escuder ha remarcat també que els components de la llista continuaran treballant per la conscienciació lingüística, la incidència institucional en l’àmbit polític i socioeconòmic, i també en els serveis lingüístics com a branques en la que s’estructura l’activitat de Plataforma per la Llengua. Així mateix, s’ha posat com a una de les màximes obligacions com a president de l’entitat afavorir l’increment de col·laboradors voluntaris arreu del domini lingüístic.
L’executiva es completa amb els membres que ja van ser triats fa dos anys o ratificats l’any passat: Mireia Plana a la vicepresidència, Francesc Marco com a secretari, Enric Balaguer com a delegat de Catalunya del Nord, Conxita Güell com a delegada de Catalunya, i David Casellas, Carme Forcadell, Rosa de les Neus Marco i Marga Payola com a vocals. Payola, a més, és la coordinadora d’Internacional de l’entitat, i Agustí Tola, coordinador d’Empresa i Consum.
Full de ruta del 2024
A més, l’Assemblea General Ordinària ha servit per a ratificar el full de ruta de l’entitat per a enguany. D’una banda, s’ha aprovat el pla d’activitats del 2024, que ha estat exposat per la directora de l’entitat, Rut Carandell, i que es pot veure en format vídeo; i, de l’altra, s’ha aprovat el pressupost per fer-ho possible.
El pla d’activitats del 2024 es proposa actuar sobretot en cinc eixos: normalitzar i incrementar l’ús de la llengua en tots els sectors i els nous mercats, garantir l’ús i el prestigi de la llengua entre els joves, projectar la força de l’entitat i la xarxa de socis i activistes arreu del domini lingüístic, exercir com a principal agent de pressió i incidència política i judicial en favor de la llengua, i, en darrer lloc, generar discurs i ser referents en matèria lingüística.
