El president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA), Vicente Ordaz, ha assegurat aquest dilluns que À Punt incrementarà els continguts en castellà «en major proporció a l’actual», ja que té el doble objectiu al capdavant d’aquesta entitat d’assolir que la radiotelevisió pública arribe «al major nombre de valencians possible», cosa que passa per augmentar l’audiència, i que tinga «més arrelament i més proximitat» per a la societat valenciana.
Ordaz vol que en «algunes» opcions de producció externa, fonamentalment en sèries o pel·lícules, la primera opció dual siga el castellà, ja que, ha dit, en determinades comarques i localitats del País Valencià els resultats d’audiència d’À Punt «són molt baixos». Així, pretén «impulsar» aquestes xifres i «obrir À Punt a espectadors que no ens sintonitzen». Ordaz ha argumentat que la inclusió de continguts en castellà «no és una fórmula nova» i ha esmentat diversos exemples emesos en À Punt en els últims anys.
«Volem una ràdio i una tele amb la qual tots se senten identificats», ha exposat en la seua compareixença a la Comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l’Espai Audiovisual de Les Corts. Tot això, «sense renunciar al servei públic que representem», ha matisat.
Així, ha subratllat que té per davant «un projecte il·lusionant i ple de reptes» per a convertir À Punt en «un veritable servei públic, que siga útil a tots els valencians, que integre i vertebre i que reflectisca la diversitat, però que siga una eina d’unió». «Hem de dedicar esforços perquè siga la televisió i la ràdio de tots els valencians, que no excloga a ningú i en la qual tots es puguen sentir representats, des de Vinaròs fins al Baix Segura», ha afegit.
Per a Ordaz, el «gran objectiu» d’aquesta «nova etapa és molt simple»: «Volem tindre allò que no tenim hui; una audiència més gran, cosa que hui no tenim; que tots els valencians senten À Punt com seua, cosa que hui no tenim; ser més rellevants, cosa que hui encara no som i que els nostres programes siguen referència, que l’audiència ens done suport sempre».
Canvis de programació
Així, aquest mateix dilluns entra en joc el pla d’antena amb «alguns ajustos» en la programació diària de la televisió, amb la modificació de la graella «en alguns dels seus formats» i la incorporació en determinats productes de «producció aliena de continguts en castellà en una proporció més elevada que l’actual».
Respecte a la ràdio, ha avançat que els canvis de programació es duran a terme dilluns vinent, 7 d’abril i suposaran, fonamentalment, la supressió dels programes Territori sonor, Podríem fer-ho millor, Cadena de Valor i En Directe, una decisió motivada pels seus «alts costos de producció» que els fan insostenibles. «Si la nostra realitat pressupostària fora una altra, podríem estudiar altres possibilitats», ha dit Ordaz, per a qui «no seria responsable» mantindre’ls en les actuals circumstàncies.
A més, aquests canvis han fet que se suprimisca el programa vespertí En directe i a substituir-lo per Bona vesprada, Comunitat Valenciana, una decisió motivada «per una qüestió d’audiència». De matí, després de Les Notícies del Matí, s’emetrà una tira diària de ficció i reposicions que donaran pas a La via verda, que augmenta la seua duració. I a la vesprada, després del NTC Migdia, prendrà el relleu el concurs Atrapa’m si pots i La cuina de Morera, que donarà pas al nou magazín. A més, el programa Graderia passarà a la mitjanit.
D’aquesta manera, la graella de programació queda configurada per un 33% de producció interna, un 25% d’externa, un 21% d’associada i de redifusions i un 18% d’aliena. Sobre aquest tema, ha avançat la intenció de «potenciar» la contractació amb empreses de l’audiovisual valencià perquè aquestes puguen assumir «una part important de la programació».
Ordaz també ha informat que el Consell d’Administració treballa en l’actualització del llibre d’estil per a «adaptar-lo i flexibilitzar-lo a les necessitats actuals». Per a això, s’han constituït dues comissions: una amb la col·laboració de la Universitat CEU Cardenal Herrera i la Miguel Hernández (UMH) per a la part deontològica i periodística, i una altra amb la Subdirecció de Política Lingüística per a «la part de la llengua». El nou manual «seguirà els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)», segons ha dit.
Pressupost
En matèria pressupostària, ha concretat que els comptes «ja estan compromesos en més d’un 54% a causa de la gestió anterior», la qual cosa «redueix molt» el marge de maniobra. Quant a la distribució d’aquest, ha detallat, «el 60% del destinat a continguts informatius ja està compromés, el 70% de l’assignat a programes també i el 100% del de nous formats ja està totalment adjudicat».
En aquest context, ha assegurat que malgrat que les xifres poden semblar «molt grans», realment el pressupost d’À Punt és «molt més ajustat» en comparació amb altres televisions autonòmiques com TV3 (336 milions), EiTB (200 milions), Canal Sur (167 milions) o Telemadrid (90 milions). «Intentem competir en la Champions amb un pressupost que està bastant per davall de la mitja taula», ha lamentat.
Audiències
En matèria d’audiències, ha indicat que la cadena va tancar 2024 amb un 2,6% de quota de pantalla, la qual cosa converteix À Punt en «la televisió autonòmica menys vista». Mentrestant, en la ràdio, segons l’última onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM), l’audiència se situava en 55.000 oients diaris. Dit això, ha assegurat que «la realitat s’imposa» amb aquestes dades, ja que, malgrat «la competència i la fragmentació de l’oferta», existeix «una veritable falta d’interés habitual», més enllà dels pics aconseguits durant fenòmens meteorològics com la dana d’octubre o celebracions com les Falles.
Així, s’ha preguntat si À Punt «ofereix la programació que vol la societat valenciana», si a aquesta «li interessa i li agrada el que veu i sent i si s’ha adaptat la televisió i la ràdio pública a les necessitats reals dels valencians». «Amb xifres a la mà, la resposta és clara: no», ha recalcat.
Per a tractar de revertir aquesta situació, ha avançat que la direcció d’À Punt treballa en un pla de sintonització i promoció amb la finalitat d’augmentar les audiències, atés que «encara hi ha un nombre considerable de llars que no tenen sintonitzat À Punt». Aquesta campanya s’engegarà al setembre i coincidirà amb l’arrancada de la nova temporada.
Un altre «problema», ha reconegut, és la logística de Kantar Media, l’empresa que mesura les audiències en televisió. Sobre aquest tema, ha indicat que a través de la Forta s’està fent «una acció conjunta perquè actualitze un servei que no correspon en l’actualitat amb les realitats de cadascun dels territoris».
