Onada Edicions ha anunciat la publicació d’una antologia de textos de Carme Junyent, filòloga catalana que va faltar al setembre i que «va abanderar la crida d’alerta sobre la greu pèrdua cultural i patrimonial que suposa l’extinció d’una llengua».
Segons l’editorial, les intervencions públiques de Junyent i la seua producció científica «van conscienciar de les bondats de preservar i defensar la diversitat lingüística». Per això, per a sintetitzar les seues aportacions, Pere Comellas s’encarrega d’aquest llibre per a recollir les línies del pensament de la filòloga, que giren al voltant de la fórmula «conviure sense renunciar a la diversitat».
Junyent, autora d’una extensa obra acadèmica i divulgadora, serà homenatjada en aquesta antologia que selecciona fragments de la seua bibliografia triats per Comellas, que també és membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) que Junyent va fundar el 1992.
Contingut
L’editorial indica que els textos giren al voltant de dos pilars del treball de Junyent: «reconèixer per ser reconegut», que vol dir que «si volem que respecten la nostra llengua hem de respectar les dels altres», i «conviure sense renunciar a la diversitat». Comellas estableix quatre eixos temàtics amb aquest punt de partida: la diversitat lingüística com a gran valor per a la humanitat, la llengua i la immigració a Catalunya, les reflexions sobre el futur del català i les intervencions de Junyent sobre llengua i gènere. L’antologia conclou amb una última tria de breus que exposen els interessos de l’autora sobre la sociolingüística.
El llibre incideix també en la transmissió de la idea que la diversitat «és la condició espontània de les llengües, que forma part de la seua naturalesa i que els intents de fer-la minvar o fins i tot de destruir-la no només són contraris a l’ètica i al respecte pels pobles i les cultures, sinó que a més exigeixen una ingent inversió en els recursos i en instruments de repressió, i són perillosos per a tothom».
Davant aquest fet, la filòloga convidava a «pensar globalment encara que s’haja d’actuar localment» amb «una identitat forta i solidària al voltant de la llengua pròpia». Segons Junyent, «totes les llengües són iguals i igualment aptes per a reflectir la totalitat de l’experiència humana, de manera que la convivència interlingüística s’ha de basar en la igualtat de condicions i en la convicció que no hi ha llengües millors, ni més cultes, ni més eficients, ni més importants».
