L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Santi Borrell a Núria Mirabet, que ha publicat el seu darrer llibre a la prestigiosa col·lecció Alabatre, sota el títol: En la pell de la terra un teler (La Breu, 2024). Durant la pandèmia, va irrompre en la poesia catalana amb un llibre destacadíssim: Lianes o les rates que imiten l’Esther Williams. Immediatament, va publicar el seu segon llibre: Descosir-se l’asfalt en un abric de quadres. En quatre anys, ha publicat tres llibres de poesia, un fet no gaire habitual, tal com està la situació gremial.
En aquest lliurament, Quim Curbet destaca tres llibres de Josep Picó, publicats per Afers, en què l’autor s’ha submergit en la bellesa de Roma, però amb mirada de sociòleg; ha descrit la vida a Cambridge amb serenor professoral, i ens ha ofert la seva visió de París des de la memòria i la cultura. Tot el que creiem saber d’aquestes ciutats s’engrandeix i s’enriqueix gràcies al seu coneixement.
D’altra banda, Jesús Ferrís s’endinsa en Del Sénia al Segura. Breu història dels valencians, de Vicent Baydal, un llibre en què, mogut per la creença que «són ben pocs els passatges històrics mínimament coneguts per la ciutadania valenciana sobre el seu propi passat», l’autor, des d’un nou vessant, fa un admirable equilibri entre anàlisi històrica i valoració subjectiva, entre rigor i amenitat.
A més, aquesta setmana, Lourdes Toledo ressenya Corresponsal d’enlloc, de Júlia Bacardit, un llibre que naix en acceptar el repte d’una aventura professional com a corresponsal a Bucarest per a una agència de premsa de Viena. Els periodistes solen estar de pas, però la seua òptica no és la d’una viatgera, sinó de qui s’instal·la en un país, hi viu, treballa i coneix molta gent.
Per part seua, Diana Nastasescu comenta La paràbola del sembrador, d’Octàvia E. Butler, una obra de narrativa gràfica que mostra que el món que l’autora va imaginar el 1993 no estava tan lluny del nostre: les ruïnes d’una societat en la qual l’extrema dreta es perfila amb el mateix somriure amenaçador i els mateixos eslògans buits de sempre.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a Ona, de Barcelona.