El valencià torna a ser l’objectiu principal a abatre en l’ofensiva ideològica de PP i Vox, ja que després de l’acord de pressupostos per al 2025 del president de la Generalitat, Carlos Mazón, amb el partit d’extrema dreta, els comptes presentats pel Consell contemplen una retallada dràstica en les partides destinades a la promoció i normalització de la llengua pròpia del País Valencià.
La mesura més significativa és la reducció del pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que es reduirà «un 25%» i, segons va avançar aquest dijous el síndic de la ultradreta a Les Corts, José M. Llanos, el seu grup té intenció, via esmenes, de retallar «un altre 25%», de manera que disminuïsca el 50%.
A més, Llanos ha recordat a les entitats blaveres i antivalencianes Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) que no pot asfixiar legalment l’AVL, com aquestes li exigeixen, atés que aquesta institució està «blindada» en l’Estatut. Tanmateix, ha afirmat que aquesta és la seua intenció tan bon punt que Vox tinga una majoria de tres cinquens a Les Corts.
La decisió, en clau espanyolista i de greu discriminació dels valencianoparlants, presa ara pel president Mazón i la formació liderada per Santiago Abascal deixaria l’ens estatutari amb menys de la meitat del finançament actual. L’AVL ja ha manifestat la seua preocupació per aquesta mesura i ha advertit que «reduirà greument les actuacions que desenvolupa la institució en favor de la promoció del valencià». També recorda que l’Acadèmia és «l’autoritat normativa del valencià» i que el seu treball se centra a «impulsar l’ús de la llengua en tots els àmbits de la societat».
A banda de les retallades pressupostàries, el PP també ha intensificat un discurs que prova de deslegitimar la llengua normativa, científica, oficial i legal, seguint el camí marcat per Vox. En aquest sentit, el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha atacat públicament «el valencià dels sabuts», perquè el «separa del poble». Per què no es queixa que el castellà, l’anglés, el francés o l’alemany normatiu també està separat dels seus pobles? Des de Diari La Veu, li demanem com a càrrec institucional que s’implique per parar la situació de substitució lingüística del valencià pel castellà en molts àmbits socioeconòmics, que pose els mitjans per a evitar les contínues discriminacions dels valencianoparlants i la vulneració dels nostres drets lingüístics, que done suport total a l’AVL i que no pose en dubte les opcions de llengua més acadèmiques i científiques.
Aquestes declaracions formen part d’una estratègia política que no només pretén desmantellar estructures de promoció lingüística, sinó que també intenta imposar una visió minoritzadora del valencià, allunyada del consens científic i acadèmic. Amb aquests pressupostos, el president Mazón accepta tots els postulats de Vox sense cap objecció per a continuar al capdavant de la Generalitat i no perdre l’aforament i vol imposar un model lingüístic que posa en risc la normalització de la llengua i afebleix les institucions creades per a garantir-ne el futur.
Aquesta és, a més, una via allunyada de la voluntat majoritària del poble valencià, tal com es va veure en la recent consulta de la llengua base imposada pel conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i que va concloure amb més de la meitat dels vots reclamant més ensenyament en valencià –i un 68% si ens atenem només a les comarques valencianoparlants- malgrat la gran campanya de desprestigi i en favor del castellà de la dreta i les seues terminals mediàtiques espanyolistes i majoritàries en el sector comunicatiu. Una consulta, recordem, que va ser fruït, com els actuals pressupostos, d’un pacte entre PP i Vox. Un PP autonòmic cada vegada més situat al costat de polítiques d’extrema dreta i neofranquistes per salvar el seu president i més allunyat dels Drets Humans i de la dignitat del poble valencià.
