RedactaVeu / Xixona.
Seixona Ancestral va advertir del valor del conjunt fabril i dels béns que alberga en un escrit que va remetre a Conselleria basant-se en les lleis nacionals i autonòmiques de patrimoni com el Pla Nacional de Patrimoni Industrial.
El motiu de la reclamació d’aquesta associació es basa en “la falta de fonamentació de l’informe tècnic emès pel Servei Territorial de Patrimoni mitjançant el qual s’ha resolt el cas i en la manca d’aportació de documentació relativa a la importància patrimonial per part del consistori xixonenc”.
L’Associació considera que s’ha ignorat el seu escrit on s’apel·la a la importància històrica d’aquest immoble de principis de segle XX en el procés d’industrialització del País Valencià i a la constant evolució d’activitat torronera a Xixona. En el mateix document, es considera que l’edifici té “valors propis d’un bé a protegir” per la seua rellevància històrica, etnogràfica, arquitectònica, tecnològica i immaterial en base a la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià de l’11 de juny.
D’altra banda, tot i que l’Ajuntament de Xixona ha manifestat la seua voluntat de mantenir la xemeneia de maó “pel del seu valor patrimonial”, no s’ha emès cap informe tècnic per a la seua protecció i la Generalitat, per la seua banda, ha optat per no protegir cap dels béns pertanyents al conjunt industrial. Seixona Ancestral considera que la decisió de protegir únicament la xemeneia es basa “en un criteri totalment arbitrari i mancat de fonamentació”. No obstant això, des del consistori ja s’ha aprovat l’aixecament de l’ordre de paralització cautelar de les obres, per la qual cosa es reprendran els treballs d’enderrocament.
Caldera de la fàbrica.
Des de Seixona Ancestral es demana que es prorroguen les “mesures cautelars” de protecció fins que siga emès un nou informe tècnic i que es tinguen en compte tots els valors, també immaterials, sense donar prioritat únicament al seu valor arquitectònic. A més, sol·licita que aquest nou informe es base en criteris de valoració reflectits en el Pla Nacional de Patrimoni Industrial perquè un bé siga declarat segons els seus valors intrínsecs, de viabilitat i patrimonials.
“Al nostre parer, els successius governs municipals han tingut molt poca sensibilitat amb el patrimoni de la localitat. Donada la importància històrica que va tenir la industrialització a la comarca, resulta indignant que es preste tan poca atenció a aquesta etapa històrica que va atorgar a Xixona i a Alacant un renom internacional.
Mentre que a altres localitats prenen consciència de la necessitat de la protecció dels edificis representatius de la seua activitat comercial, a Xixona s’enderroca la nostra història per donar pas a solars sense encant ubicats al mateix centre urbà.
A les localitats veïnes s’han rehabilitat fabriques icòniques. A Ibi s’ha protegit l’antiga fàbrica ‘Rico’ i s’ha musealitzat la factoria ‘Payá’, que és, avui dia, el ‘Museu Valencià del Joguet’. Altres exemple són el ‘Museu de la Cantereria d’Agost’ o el projecte d’intervenció de la ‘Manzana de Rodes’ d’Alcoi”.
A Xixona, “ni tan sols existeix un catàleg municipal per a protegir els edificis històrics”, monuments, espais d’interès, etcètera. “I és molt important per a la geografia urbana la presència d’aquest tipus de conjunts industrials per a la comprensió de processos evolutius de les activitats socioeconòmiques i la memòria històrica i col·lectiva dels habitants xixonencs, en aquest cas.”
