Aquest text correspon a la tercera part de la xerrada que Jaume Lloret i Esquerdo, expert en arts escèniques i un dels màxims investigadors de la història del teatre al País Valencià, va oferir el passat 11 de desembre a la Sala Noble del Portalet d’Alacant, organitzada per Acció Cultural del País Valencià. Ací en podeu llegir la primera part, ací la segona i l’última la podreu llegir el diumenge dia 29.
Les festes de Nadal també han comptat històricament amb teatre d’actors. A més de les representacions professionals d’obres sobre el Naixement o la Infància de Jesús als teatres públics, també en feren els grups amateurs pertanyents a societats recreatives, ateneus culturals o centres educatius. Per exemple, els alumnes del Col·legi de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer de València solien representar betlems tots els anys, des de mitjan segle XIX.
Aquesta afició als betlems vivents interpretats per xiquets de col·legis i parròquies s’incrementà en el marc de la reacció catòlica antiliberal de finals del segle XIX. Els betlems vivents, coneguts també amb el nom de «pastorets», tingueren una gran difusió a Catalunya i Mallorca.
La popularitat dels pastorets arribà igualment a totes les comarques valencianes. També a l’Alacantí, perquè tenim testimonis a les poblacions d’Agost, Sant Joan d’Alacant, Sant Vicent del Raspeig i dels llogarets del Bacarot, el Moralet, el Verdegàs i el Rebolledo. En aquests betlems hi havia barreja de parlaments, cançons nadalenques i danses d’aguinaldo. Els parlaments i diàlegs solien ser en castellà, però introduïen el valencià en cants, nadales i couplets. Tanmateix, els pastorets acabaren perdent-se a mitjan segle XX, segurament per influència dels nous espectacles com el cinema i la televisió.
Això no obstant, en els darrers cinquanta anys, sota la influència de la retrobada identitat local, s’han recuperat betlems de caire costumista en diferents indrets del país, com és el cas del Betlem de la Pigà de Castelló. Són representacions molt interessants, tant per la novetat dels recursos teatrals utilitzats, com pel que fa a la qualitat literària dels textos, ara sí ja completament en valencià.
En efecte, el Betlem de la Pigà, que era un antic betlem vuitcentista que es representava en un forn, es va recuperar l’any 1980, amb textos del poeta Miquel Peris i partitura de la compositora Matilde Salvador. Els actors, músics i dansaires, més de 200, són components de les diferents associacions culturals de Castelló. L’àgil successió de les diferents escenes lligades pel relat del poeta, les intervencions de l’omnipresent personatge de la Pigà, el ritme popular de les nadales cantades pel cor i un llenguatge molt acurat, converteixen el Betlem de la Pigà en una obra magistral del nostre teatre popular.
Altres betlems en valencià que s’han incorporat actualment són el Betlem a Costur (a partir de l’any 1997), amb textos d’Alícia Pastor que es reelaboren anualment, i el betlem L’Estel del Collet de Benicarló (Baix Maestrat) del 1998, amb text de Jaume Rolíndez Fonollosa.
Però per Nadal també hi ha celebracions amb un caràcter molt diferent a les anteriors, que denominem festes de folls, i que són producte del desig general de diversió i gresca, com passa en Carnestoltes. Són celebracions profanes que hem de vincular amb les antigues festes saturnals romanes i les anomenades llibertats de desembre medievals.
L’església intentà prohibir-les o, almenys, controlar-les i limitar-les al màxim per considerar-les irreverents. Tanmateix, actualment, algunes festes de folls, o rememoracions d’elles, encara perviuen en alguns pobles valencians al voltant del 28 de desembre, dia dels Innocents.
Una de les característiques comunes a totes les festes de folls o d’innocents és la presència d’un personatge burlesc, una mena de rei de rialles que durant uns dies manava en el poble i proporcionava diversió en forma de jocs de màscares, moixiganges i balls. Per aquestes raons el podem definir com una autoritat burlesca efímera.
