L’últim número de La Veu dels Llibres ens ofereix una entrevista de Vicent Galiana a Ferran de Vargas, que ha publicat Japó Roig, un llibre en què reconstrueix la història de l’esquerra revolucionària nipona des del final de la II Guerra Mundial fins al 1972. Un llibre que destrueix el mite de la societat harmoniosa, estable i allunyada de les batalles polítiques, assentat en l’imaginari europeu des dels anys 70. Segons l’autor, el 68 japonés va ser, en l’àmbit estudiantil, el més intens del món.
A més, David Guinard comenta Ni fet ni desfet. Història del nacionalisme valencià (1974-1998), de Natxo Escandell, una reelaboració del gruix de la tesi doctoral de l’autor, presentada el setembre del 2021 a la Universitat de València sota la direcció de Ferran Archilés. S’hi aborden els orígens i l’evolució del valencianisme polític en un ventall cronològic força extens que abasta des del darrer franquisme fins al final del decenni dels noranta del s XX. Encara que centrat de manera molt principal en la trajectòria de la Unitat del Poble Valencià (UPV), també hi són objecte d’atenció altres petites formacions valencianistes anteriors i posteriors.
Per part seua, Andrea Martí ressenya L’hospital, la dona i el capellà, de Carmel Ferragud, una investigació sobre aquests establiments a l’edat mitjana, un època en què eren entesos com a institucions d’assistència amb un sentit molt ample, que no es limitava a les qüestions mèdiques. El volum presenta la història d’una d’aquestes institucions medievals. Concretament, ens parla de l’hospital de Sant Andreu de Mallorca, del qual se sabia molt poc fins ara, i aporta una informació valuosíssima sobre el treball femení en aquests centres.
D’altra banda, Daniel P. Grau aconsella Sobretot, que perda el Madrid, de Joan-Carles Martí i Toni Mollà, un llibre escrit a quatre mans, però en què realment només el primer i el darrer capítol van signats de manera conjunta. Els altres catorze segueixen la mateixa estructura, amb un títol comú que introdueix un text de Joan-Carles Martí i un altre de Toni Mollà, encapçalats pel seu títol específic. De vegades, tracten temes i narren vivències més o menys similars vistos des de les seues particulars perspectives i d’altres van per camins diferents.
En aquest número, Jordi Tormo recomana Àngels de la mort, de Silvestre Vilaplana, darrera entrega d’una trilogia protagonitzada per la inspectora Araceli Lavia, que ara haurà de bregar amb una trama on la corrupció política i policíaca ho envaeix tot.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a Sa Llibreria de Ferreries, a Menorca.
