Literatura i música. Música i literatura. L’exposició «Literatura i cançons», disponible a la Sala Aifos de la Universitat d’Alacant fins al 26 de maig, ajunta la inspiració literària que ha contribuït a la composició de cançons valencianes al llarg de la història. Una exposició plural, diversa i que ajuda a descobrir les referències dels principals grups i cantautors valencians al llarg de la història recent.
Més enllà de la musicació de poemes, un fenomen habitual en les nostres cançons i fàcilment detectable, hi ha les inspiracions en la literatura que es tradueixen en cançons, en versos, en mots i en referències més o menys puntuals i que estan omnipresents en la nostra cultura.
Així ho evidencia aquesta exposició, amb imatges, panells i codis QR que condueixen a llistes de Spotify per a escoltar les cançons referenciades. De les referències a Vicent Andrés Estellés fetes per La Gossa Sorda a «Camals mullats», per Aspencat en «Quan caminàvem» o per Smoking Souls en «La Cura», es pot saltar a les mencions a Maria Mercè Marçal o a Enric Valor per part de grups com ara El Diluvi o Odi. Joan Fuster, evidentment, també té el seu espai, i en l’exposició es recorden les referències de Mireia Vives i Borja Penalba, d’Owix o de Dani Miquel, qui en una cançó recorda que «l’homenot també fou un xiquet i de nom li deien Joan; pels carrers de Sueca corria, jugava, saltava i berenava; pels carrers plorava i aprenia, pels carrers creixia i estimava». Ausiàs March, Marc Granell o Carme Miquel també són recordats a través dels temes dedicats per diversos grups.
L’exposició va més enllà i recorda les mencions a obres concretes per part de grups i cantautors en algunes cançons. Les Mãedéus cantaven «Mohatros les valencianes», en referència clara a l’obra cèlebre de Joan Fuster, mentre que el grup alcoià Júlia deu el seu nom a l’obra homònima de l’escriptora Isabel-Clara Simó, també alcoiana. Orxata recordava els sainets de Josep Bernat i Baldoví amb «Me la fiques more», evocant «El virgo de Visanteta»; i la catalana Irene Solà, autora de Canto jo i la muntanya balla, és parafrasejada per Zoo a la cançó «Diània». Els clàssics com Tirant Lo Blanc també han sigut recordats constantment pels músics valencians al llarg de la història.
Altra de les parades de la mostra és «Intertextualitats», que recull els versos solts recollits per algun artista musical. Estellés és el més sol·licitat pels autors a l’hora de compondre: Els Jóvens, El Diluvi, Orgull de Classe, La Fúmiga, Pau Alabajos, Aspencat, Obrint Pas i Auxili s’han ajudat d’ell, així com també Pupil·les, La Gossa Sorda, Orxata, Andreu Valor i Arrap. Maria Mercè Marçal també ha sigut una gran font d’inspiració, així com Ausiàs March, Maria Beneyto, Pere Quart, Joan Fuster, Salvador Espriu, Pere Gimferrer i Joan Roís de Corella o Miquel Martí i Pol, Marc Granell, Joan Maragall, Montserrat Roig o Josep Piera, últim Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Fins i tot hi ha espai en aquesta exposició per als personatges literaris presents en les cançons, així com per a jocs i elements visuals que la decoren.
Els impulsors d’aquesta exposició, comissariada per David Garcia Sirvent a través del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant i que compta, també, amb la direcció artística d’Omar Giménez i amb el disseny d’Stefano Beltran, tenen la intenció d’explicar com la literatura s’encasta en la música. El bagatge cultural de la música valenciana, que tal com es comprova a la mostra recull també inspiració d’àmbit internacional, es posa de manifest gràcies al treball del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant i a l’impuls, també, de l’Institut Valencià de Cultura.
La mostra itinerarà quan acabe el seu pas per la sala Aifos de la Universitat d’Alacant, tal com fa l’exposició precedent del projecte #PrimaveraMusical, «La música valenciana reviscola». De fet, en dos anys ha fet 40 parades en diverses universitats, festivals de música, instituts o pobles. Ara mateix hi ha una còpia a la Universitat de Girona i una altra a l’institut de Moixent (la Costera) i en els pròxims mesos visitarà, entre d’altres, el Pinós (el Vinalopó Mitjà), Berga (el Berguedà) o la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. Aquesta nova mostra de la #PrimaveraMusical espera recórrer els mateixos llocs que la germana o més. De moment, visitarà aquest estiu el Feslloc, el festival de música que es fa a Benlloc (Plana Alta), i a setembre serà al monestir de la Valldigna en la fira La Vall dels llibres.
