El curs, amb una vintena d’alumnes, ha ofert diversos tallers sobre modalitats, danses i instrumentació, per donar a conèixer més a fons el gran ventall d’elements musicals festius que comparteixen els territoris de l’antiga Diòcesi de Tortosa, més enllà dels més coneguts, com la jota. El campus s’ha impartit a Móra d’Ebre i ha ofert diverses activitats obertes al públic com una vetllada d’enversadors, rondalles o concerts.
Un cop declarada la jota ebrenca patrimoni festiu d’interés nacional, un grup d’investigadors, catalans i valencians, associats amb les entitats tortosines ‘Riu en So’ i ‘Espai en So’, han emprés una innovadora iniciativa cultural per reivindicar i difondre el patrimoni etnomusical de les comarques de l’Ebre, el Matarranya aragonès, i el Baix Maestrat i els Ports al País Valencià, una cruïlla de territoris que comparteixen llaços culturals.
La recerca sobre la música i els balls tradicionals dels territoris de l’antiga Diòcesi de Tortosa, s’ha materialitzat en el primer Campus de les Terres de l’Ebre on sobretot es mira de reivindicar el patrimoni musical més oblidat a Catalunya.
Com ha apuntat un dels coordinadors, Lluís Xavier Flores, això es deu als tòpics que recauen sobre les societats, uns tics que tenen una part identificativa positiva però que, en el cas de l’Ebre, ha quedat massa acotat en la jota.
“Cal difondre tot el patrimoni musical perquè aquests tòpics siguen més d’un. Arribar a demostrar la gran varietat que té les Terres de l’Ebre és la base, perquè en el fons és la mateixa que existeix a Catalunya”, ha dit el coordinador del Campus. Amb aquest treball els investigadors pretenen trencar amb la tendència d’enaltir uns balls respecte a uns altres. “No es tracta ara de reivindicar la jota enlloc de la sardana, no es tracta de crear una lluita, sinó que està la jota, està la sardana, però hi ha més ritmes i tots són catalans”, ha apuntat.
Esborrar les fronteres culturals
Aquesta reivindicació, com ha apuntat Flores, ha de començar pel territori. Caldrà però abandonar els prejudicis que la demanda vinga de més enllà de les fronteres administratives de Catalunya. Per al coordinador del Campus, ha estat clau la creació de les associacions tortosines amb aquest objectiu. “Seran els portaveus perquè arribe a la resta de Catalunya i es podran trencar molts tics i tòpics que ja han començat a trontollar”, ha assegurat. “No passa res perquè un valencià aporte coneixements sobre Catalunya, quants cops els catalans han aportat idees als valencians des de la visió catalana. Som pobles germans”, ha insistit.
El cant enversat que comparteixen els territoris de cruïlla dels Països Catalans van des de les nyacres, corrandes, caramelles, garrotins, cançons de pandero, jotes, gloses, cançons de ronda, albades, cants d’estil, trobos, cançons de pandorga o ximbomba, o els aguilandos. Alguns són més particulars d’unes zones que d’altres, però amb una gran coincidència, sobretot en les albades, els fandangos i les jotes.
Els fandangos, per exemple, són un gènere perdut a Catalunya, es creu que per considerar-lo durant la Renaixença com poc prototípic de l’ésser català. També els balls de plaça, compostos de diferents ritmes, eren comuns a dues bandes del riu Sénia però mentre que a València està molt viu, a Catalunya s’ha perdut. “En canvi hi ha coses que Catalunya s’han mantingut i a València agonitzen, però si ho posem tot en comú veiem que és el mateix paradigma”, ha remarcat Flores.
Continuïtat
Una vintena d’alumnes s’han inscrit al primer Campus de Música i Ball de les Terres de l’Ebre. “Això demostra que el campus té un futur i un públic”, ha assegurat Flores. La iniciativa ha estat acollida al municipi de Móra d’Ebre i ha comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili. “Institucionalment s’ha cregut en aquest projecte i això ens dóna molta força”, ha dit el coordinador.
