L’Ajuntament de Muro (el Comtat) té la intenció d’impulsar un “procés de reflexió col·lectiva” sobre el nom de la localitat, amb la finalitat de recuperar la denominació única Muro “enfront de l’actual topònim oficial” en castellà, Muro de Alcoy, que “va ser imposat el 1916 per un reial decret estatal sense consulta prèvia al consistori ni a la ciutadania”.
El consistori afirma que l’objectiu és “adequar” el nom oficial del poble a la seua “realitat sociolingüística i identitària”, en considerar que Muro de Alcoy és “una denominació que no reflecteix ni la llengua pròpia del municipi ni el sentiment majoritari de la població”.
En aquest sentit, l’Ajuntament recorda que aquesta qüestió ha sigut objecte de debat durant les últimes dècades i que, malgrat els intents del consistori d’eliminar el predicatiu en castellà “de Alcoy”, la Justícia ha rebutjat en diverses ocasions la proposta d’adoptar oficialment el nom Muro, argumentant que coincideix amb un municipi mallorquí del mateix nom.
Cal recordar que a principis de març, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) va anul·lar el decret 112/2020, de 4 de setembre, pel qual el Consell va aprovar el nom de Castelló per aquest poble de la Ribera Alta que fins llavors oficialment tenia la forma castellana Villanueva de Castellón. Els magistrats van prendre aquesta decisió, a partir d’un informe elaborat pel secretari general de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, perquè, a parer seu, la nova denominació ha generat «confusions» en la ciutadania i diferents administracions entre tots dos municipis.
“Coexistència de topònims idèntics viable“
No obstant això, l’Ajuntament de Muro ha assenyalat que un informe que ha encarregat recentment “posa de manifest que hi ha, ara, fins a 17 parelles de municipis que comparteixen el mateix nom” a l’estat espanyol i, alguns d’ells, al País Valencià.
“Aquest precedent demostra que la coexistència de municipis amb topònims idèntics és perfectament viable i que el cas de Muro mereix ser considerat una excepció per part de les institucions competents, com ara l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la Generalitat”, subratlla.
“Som Muro”
El regidor de Patrimoni Cultural, Sergi Silvestre, ha assegurat que el consistori pretén “obrir un debat seré i participatiu sobre el nom del poble“. “Sabem que és una qüestió delicada”, ha apuntat, i ha remarcat que “aquest repte s’ha d’emprendre entre totes i tots”.
“El nostre poble té dret a recuperar el seu nom, que mai ha deixat d’utilitzar-se popularment, però oficialment ens continuen imposant una forma que ni compartim ni sentim com a pròpia. Som Muro“, ha sentenciat Silvestre.
Per part seu, l’edil de Cultura i Normalització Lingüística, Fernando Picó, ha manifestat que “amb aquest debat Muro vol iniciar un camí cap a la recuperació del seu nom propi, coherent amb la seua història, la seua llengua i identitat”.
Diferents accions
En aquest context, l’Ajuntament preveu organitzar diferents accions com ara trobades veïnals juntament amb veus expertes, com és el cas del col·loqui “Tornem a Muro”, en què Antonio Teruel, Emili Casanova i Abel Soler debatran sobre toponímia i diferents vies per a recuperar la denominació de Muro. Se celebrarà aquest dimecres 16 d’abril a les 19.30 hores a la Biblioteca Municipal.
Per al consistori, aquesta és una “cita clau” perquè la ciutadania “recupere allò que la identifica com a poble, el seu nom, perquè qui perd els seus orígens perd la seua identitat, com cantava Raimon”. “A Muro s’han proposat esculpir en la pedra de la història, de nou, el seu topònim a foc”, ha conclòs.
